S’afilia al PSOE i participa en manifestacions i activitats reivindicatives que l’obligaran a marxar, primerament, a Tortosa i mes tard a Buenos Aires, a on participa activament amb el PartidoSocialistad’Argentina. D’aquí es tornarà a exiliar cap a l’Uruguay des d’on torna cap a Catalunya al 1931 en proclamar-se la República.
El 1932 va ser nomenat secretari general de la Unió Socialista de Catalunya a la qual donaria notable impuls. El 3 de gener de 1934 es nomenat conseller d’Economia i Agricultura en el VIII govern republicà de la Generalitat de Catalunya i primer format per Companys, jugant un paper fonamental en la redacció de la llei de contractes de conreu.
Va participar als Fets del sis d’octubre de 1934 pel que va ser processat i empresonat. Després del triomf de el Front Popular el 1936 va ser posat en llibertat i va continuar en el càrrec de conseller fins el 26 de maig de 1936.
Tot just iniciada la guerra civil espanyola va integrar la Unió Socialista al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), del que va ser un dels fundadors i primer secretari general. Durant la guerra i en representació del PSUC va ocupar diverses carteres als governs de la Generalitat de Catalunya presidits per Lluís Companys i Jover.
L’enfrontament a l’interior del bàndol republicà entre els comunistes del PSUC i la CNT–FAI li va valer l’enemistat del poderós moviment anarcosindicalista català. Perduda la guerra, va passar a França, i el maig de 1939 a Moscou. L’any següent col·labora a Mèxic amb el govern de la República a l’exili i el 1945 va tornar a França.
Acusat de titista va ser expulsat del PSUC el 1949. Va tornar clandestinament a Catalunya el 1950 sent detingut a Barcelona el 1954.
Jutjat per un tribunal militar va ser condemnat a trenta anys de reclusió major morint a la presó de Burgos.
