Memorial

Manacor Quaranta-quatre anys. Casat. Treballava de foraviler. A hores perdudes o a dies perduts, treballava de cambrer en el cafè de Can Noi, situat a Porto Cristo. No estava afiliat a cap partit polític. Era un home extremadament amable, servicial. Quan els republicans abandonaren Porto Cristo, alguns no s’embarcaren, bé perquè havien quedat endarrerits, bé […]

Calvià Quaranta-un anys. Casat. Els seus pares havien viscut a Sud-Amèrica i, tal volta allí, feren la fortuna, no ho sé, però certament Llorenç Roses era un home ric. No obstant això, els seus ideals polítics no congeniaven amb els ideals caciquils de la dreta mallorquina. Havia estat batle de Sóller i era cunyat del […]

Calvià Vint-i-cinc anys. Fadrí. Pertanyia a la FDP. Vivia a la Ciutat de Mallorca i era el secretari de l’Ajuntament de Calvià. Els primers dies de la rebel·lió militar aconseguí amagar-se, però sembla que un personatge sinistre anomenat Na Trenes, el va acusar i el detingueren. El jutjaren el tretze de maig del trenta-set a […]

Palma Desconec qualsevol circumstància relacionada amb la seva vida. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 150.

Llucmajor Trenta-cinc anys. Casat. Era de S’Arenal i li deien En Meco. Més detalls? Treia marès i pertanyia al Partit Comunista. L’assassinaren en el cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, la nit del trenta al trenta-u d’agost del trenta sis. Un familiar seu el va reconèixer, cosit a ganivetades, sota un caramull d’homes morts […]

Palma El mataren. Un dia, d’uns anys que s’han escrit amb tinta vermella. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 150.

Llucmajor Casat. D’ofici, treia pedra. Amb un poc de sort, la mort no l’hauria escomès. L’afusella ren el vint d’agost del trenta-sis en el cementi ri de la Ciutat de Mallorca, però el recolliren malferit en el manicomi. Ignor si algú el va recollir, tot adonant-se que respirava. Sigui quina sigui la causa de la […]

Manacor Li deien En Liu i també se’l conexia pel sobrenom d’Es Francè. Regentava un cafè i era boxador. Políticament s’enquadrava dins Esquerra Republicana, tal volta per afinitat familar, car era nebot del batle Amer. A aquest home, el caçaren a trets, quan intentava passar-se a les línes del Capità Bayo. Capellà, Ll. (1989): Diccionari […]

Andratx Quaranta-quatre anys. Casat. Pertanyia al Partit Socialista i menava el cotxe dels morts. Deixà de menar-lo el dia que l’assassinaren: el vint-i-tres d’agost del trenta-sis. Quatre mesos després moriria el seu sogre, Andreu Ruiz. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 149.

Palma Trenta-cinc anys. Casualment va casar-se amb una inquera que tenia una germana també casada amb un home de Riotinto: Antonio Rubio i Aragón. Treballava de sabater a Inca i pertanyia al Partit Comunista. S’ignora l’indret de la seva mort. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 149.

Palma Els trets esqueixaren la seva història. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 149.

Palma Tota la seva possible història es resumeix així: en un nom.. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàgs. 149

Porreres Li deien En Joan de s’Hospital. Ere mestre d’escola i no se li coneixia cap afiliació política. La gelosia, provocada per qüestions d’herència, provocà el seu assassinat. En Joan de S’Hospital era paralític i el tragueren de ca seva arrossegant. S’ignora l’indret de la seva mort. Tal volta el mataren en el mateix cementiri […]

Palma No he trobat cap rastre d’aquest home, tot i que diverses informacions em confirmen la seva mort. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 149.

Capdepera Tenia prop de quaranta anys i treballava de picapedrer. No demostrava apassionament per cap tendència política determinada. Fou la víctima d’una frivolitat. Asseguren que pescava sobre unes roques i que va caure a les aigües. Prop d’allí hi havia una caseta des de la qual vigilaven la presència de vaixells o de barques. L’horabaixa […]

Palma Tenia uns vint-i-cinc anys i pertanyia a les Joventuts Socialistes. Altres senyes? Era fadrí. Treballava de fuster i vivia a Establiments. Fou administrador de la Comissió Executiva de les Joventuts Socialistes Balears. S’ignoren els detalls de la seva mort. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 148.

Andratx Li deien En Toni En Toni Catalana. Pertanyia a Esquerra Republicana i treballava d’oficinista en el Negociat d’Aigua de l’Ajuntament de la Ciutat de Mallorca. L’assassinaren. Un dia l’assassinaren. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 148.

Palma Rera la seva mort, un teló. No puc esbrinar el seu passat. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 148.

Palma El mataren. Basta saber que el mataren. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 148.

Petra Era el fosser del poble. No pertanyia a cap partit i gaudia de fama d’home reservat. La seva mort va ser tan discreta com la seva vida. L’assassinaren a Son Coletes, un dia del mes d’agost del trenta-sis. Ningú no sabia per què l’havien assassinat. El més informats. comentaven la possibilitat que tingués una […]

Esporles Li deien de Can Torreta. Vint-i-nou anys. Casat. Era el capità del vaixell Ciutadella, pres per l’esquadra rebel, quan feia el viatge Menorca-Barcelona. Políticament, militava a les files d’Esquerra Republicana. Dia vint de novembre del trenta-sis, compareixia davant un Consell de Guerra, convocat possiblement a l’Institut Ramon Llull, per respondre de suposades incorreccions, compreses […]

Palma Mort. Desconec qualsevol circumstància que envoltàs la seva mort. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 148.

Palma Trenta-vuit anys. Casat. Li deien En Vicenç Ballet. L’u de febrer del trenta-nou, era sotmès a Consell de Guerra a l’Escola d’Arts i Oficis, acusat d’adherir-se a la rebel·lió. Condemnat a mort, era afusellat a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, el vint-i-sis de setembre del trenta-nou. Eren les set del […]

Palma Procedència? Ofici? Partit? Una taca de sang, tot d’una esvaïda. L’assassinaren a la paret del cementiri de la Ciutat de Mallorca, la nit del devuit al denou d’agost del trenta sis. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 147.

Palma Li pertocà una mort. Ignor les circumstàncies que determinaren el sorteig. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 147.

Palma Tenia uns trenta-un anys. Casat. Era pescador d’ofici i morí en el Mollet de la Ciutat de Mallorca, el vint-i-sis d’agost del trenta-set. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 147.

Palma El mataren un dia no determinat en un indret tampoc no determinat. El mataren, però. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 147.

Sant Llorenç Li deien En Torrenova. Pertanya a Esquerra Republicana i sembla que l’assassinaren a Son Coletes. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 147.

Alaró Li deien En Joan Pitos. Quaranta-un anys. Casat. Era oficial telegrafista de la Generalitat de Catalunya i pertanyia a Esquerra Republicana. Els diaris mallorquins publicaren com l’havien descobert, juntament amb Damià Campins, mentre manipulaven una emissora per les Tosses del Verger, que és una possessió situada entre Alaró i Orient. Sembla que el comunicat […]

Felanitx Li deien Es Colominot a aquest home alt i molt seriós. Tenia trenta-un anys. Casat. El seu partit, com gairebé el de tots els felanitxers, era Esquerra Republicana. El seu ofici? Treballava a l’Ajuntament. Dia vint-i-cinc de juliol del trenta-sis, el detingueren i l’empresonaren al Castell de Bellver, on va romandre per espai d’un […]

Sant Llorenç Li deien En Cucuiada. Pertenyia a Esquerra Republicana i l’assassinaren en el cementiri de Manacor. El seu germà, Jeroni, va tenir més sort. S’escapà. Ignor com, però s’escapà, tot i que el feriren a la panxa. Possiblement fou el darrer que aconseguí salaver-se per cames, perquè a partir de la seva fuita, tots […]

Manacor Trenta-cinc anys. Casat. Treballava de picapedrer i va desaparèixer la segona quinzena del mes d’agost del trenta-sis. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 145.

Manacor Li deien En Barral i era germà de Bartomeu Riera, executat a rel de la detenció i enjudiciament dels implicats en el complot de Cala Morlanda. Ell, En Joan, fou assassinat a Son Coletes un dia del mes d’agost del trenta-sis, quan Manacor era una tronadissa. Tenia trenta-tres anys. Era cast i havia treballat […]

Manacor Li deien En Barral. Vint-i-dos anys. Va ser un milicià sense gaire ventura, perquè, impensadament, va propiciar l’avalot de Cala Morlanda. Un valencià, que s’autocalificava d’anarquista, va entaular amistat amb Bartomeu Riera. La guerra podia donar un tomb -li deia- i era necessari ajudar a la República. Bartomeu l’escoltava amb atenció i el pretès […]

Sant Llorenç Pertanyia a Esquerra Republicana. Una malaltia corcava la seva salut i morí a la presó. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 145.

Andratx Li deien N’Andreu des Portellet., Pertanyia al Partit Comunista i treia marès. Conseqüents els assassins amb el seu ofici, el mataren en una pedrera d’Es Molinar… Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 145.