Esporles
Li deien de Can Torreta. Vint-i-nou anys. Casat. Era el capità del vaixell Ciutadella, pres per l’esquadra rebel, quan feia el viatge Menorca-Barcelona. Políticament, militava a les files d’Esquerra Republicana. Dia vint de novembre del trenta-sis, compareixia davant un Consell de Guerra, convocat possiblement a l’Institut Ramon Llull, per respondre de suposades incorreccions, compreses en el Ban del denou de juliol del trenta-sis. El condemnaren a mort, tot i que es realitzaren gestions per tal de salvar-li la vida. Si Pere Riutort hagués acceptat les directrius polítiques del nou sistema, possiblement hauria estat indultat. Ell no acceptà. Quan l’anaven a afusellar, va tenir serenitat per bromejar. Es va treure la jaqueta d’oficial, tot dient “no sigui cosa que me l’embreuteu”. Després, davant el pelotó d’execució, va comentar: “Jo no ho veure, però altres ho veuran”. Alçà el puny o va caure ferit amb un crit de “Visca la República”als llavis.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 148.
