Manacor
Quaranta-quatre anys. Casat. Treballava de foraviler. A hores perdudes o a dies perduts, treballava de cambrer en el cafè de Can Noi, situat a Porto Cristo. No estava afiliat a cap partit polític. Era un home extremadament amable, servicial. Quan els republicans abandonaren Porto Cristo, alguns no s’embarcaren, bé perquè havien quedat endarrerits, bé perquè les forces rebels els havien tancat la retirada. Per una raó o per l’altra, una trentena de persones (vint-i-dos milicians i vuit milicianes) varen refugiar-se en el cafè de Ca Noi. S’entregaren sense oposar resistència i foren conduïdes a Manacor. Abans de morir afusellats, havien de passar pel fotògraf. Tots ells, bruts, espelleringats, derrotats, foren obligats a situar-se rera una taula replena d’or i de joies. Els guanyadors pretenien demostrar a la població que els rojos eren un lladres. Gaspar Rosselló figura en el retrat. L’assassinaren a Son Coletes, el quatre de setembre del trenta-sis.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 150-151.