Pollença Tenia trenta-vuit anys i era casat. Estava de sergent de Carrabiners a Pollença i el devuit de juliol es negà a entregar les armes. De fet ell encapçalà la resistència dels carrabiners pollencins contra l’alçament militar. Pagà amb la mort la seva gosadia, però el record de Rafael Arrabal, desperta admiració entre els qui […]
Memorial
Arbós, Josep
Esporles Li deien En Pifol. Casat. Pertanyia al Partit Socialista i treballava de cuiner. El conduïren detingut a la Prefectura de policia de la Ciutat de Mallorca i, de llavors ençà, no s’han tornat a tenir noticies seves. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 29
Arbona Jordà, Onofre
Montuiri Li deien En Masseno. Trenta-cin anys, Casat. Havia estar garriguer de Sa Vall i quan esclatà la rebel·lió militar regentava un cafè a S’Arenal, anomenat Can Nofre, en front d’un altra conegut per Ca Na Grina, No se li coneixia cap afiliació política i el seu assassinat és imputable a raons extra-ideològiques. Tot i […]
Antich Fiol, Llorenç
Algaida Ofici: ferrer. Càrrec: regidor. Ideologia: Esquerra Republicana. Li deien En Mora i era un dels homes de criteri més mesurat de l’esquerra algaidina. Quan s’assabentà de l’alçament militar, va amagar-se a la seva pròpia casa, convençut que la revolta seria fàcilment apaivagada. De tota manera el seu refugi no era massa segur ni podia […]
Andrés Hernández, Julián
No era el seu destí Mallorca i, en canvi, a Mallorca trobà la mort. El vaixell en el qual es traslladava de Menorca a Barcelona fou pres per l’esquadra rebel i conduït al port de la Ciutat de Mallorca. Julián Andrés era brigada d’Infanteria i tenia trenta-dos anys. A qualque lloc de l’Estat Espanyol en […]
Amer Llodrà, Antoni
Manacor Li deien En Garanya. Cinquanta-cinc anys. Casat. El seu ofici : selleter, comerciant, home ric. El seu partit : Unió Republicana. El seu càrrec : Batle de Manacor. Havia estat Gestor de de la Diputació de Balears i compromissari d’Unió Republicana per a l’elecció del President de la República. Anys enrere, havia actuat […]
Amengual Muntaner, Antoni
Manacor El record sempre és vençut pel temps i, al capdavall, resta l’entramat burocràtic com a testimoni de la història. Aquest home, Antoni Amengual, havia nascut el vint-i-cinc d’abril de mil vuit-cents noranta-quatre. Era casat o camperol. El mataren possiblement a Son Coletes, el vint d’agost del trenta-sis. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. […]
Amengual Morell, Matgí
Calvià Es un més dels morts de les carreteres. La seva mort sols fou una tragèdia: sobre un record familiar de tragèdia: l’afusellament del seu germà: Antoni. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 24
Amengual Canals, Bartomeu
Ciutat de Mallorca Tenia vint-i-sis anys i exercia de dependent. Era fadrí. Cientificament morí d’hemorragia interna. és, aquesta, una manera de llevar aspror a la veritat, perque la veritat nua provoca esgarrafança als mateixos botxins. Bartomeu Amengual va ser mort a la possesió de Can Valero, situada en el camí de Son Anglada, juntament amb […]
Alzina Sancho, Jaume
(Capdepera – 1890 – Cartagena 1942) Marí de guerra i polític- Cartògraf de l’armada, estigué destinat a Vigo, Granada i Madrid. El 1931, s’acollí a la Llei Azaña i es retirà de l’exèrcit. Durant la II República (1931-36), fou president de l’Agrupació Socialista de Capdepera. El novembre de 1936, fugí amb una barca a Menorca. […]
Alpiste Méndez, Antonio
El mataren. De fet els detalls cobren poca importància quan és palesa la certesa de la mort. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22
Alou Mercant, Frederic
El mataren a qualque indret desconegut. Un dia desconegut, també. Ha estat impossible reconstruir el seu passat. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22
Alou Ginard, Damià
Campos Tenia quaranta-tres anys i era fadrí. Les seves afinitats polítiques? Militava a Esquerra Republicana. El seu ofici? Era camperol. El crivellaren, la nit del vint d’agost del trenta-sis, a s’Indioteria, prop del Torrent B Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22
Alós Pelegrí, Joan
Quaranta-dos anys. Fadrí. Sols sé que morí en estranyes circumstàncies: el trobaren mort a la vora de la platja d’El Molinar, la nit del vint-i-nou al trenta de juny de l’any quaranta-dos. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22
Alonso Pastor, Joan Maria
Els trets acabaren en la seva vida. És l’únic que sé. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22
Alomar Vicens, Joan
Seixanta-vuit anys. Casat. Morí a Génova, a les set de la tarda del dos de juny del trenta-vuit, juntament amb Joan Torres i Ferrer. Ni l’indret ni l’hora, eren propicis a la mort violenta. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22
Alomar Siquier, Llorenç
Búger Li deien de Can Ros i tenia trenta-quatre anys. Treballava de missatge i no estava afiliat a cap partit polític. En el judici celebrat dia vint d’octubre del trenta-sis a la Caserna del Carme de la Ciutat de Mallorca, l’acusaren de traïció. Sembla que havia dit que havia sentit com un dels aviadors rojos […]
Alomar Poquet, Jeroni
Llubí Era sacerdot. Va ser l’únic eclesiàstic que trobà la mort a Mallorca. Ignor les raons que l’empengueren a reptar el poder militar, desoint les consignes d’una Església pactista. Jeroni Alomar vivia folgadament. Exercia de vicari vitalici del seu poble nadiu, Llubí, i dedicava bona part dels temps lliure a caçar. Vivia a la Ciutat […]
Alomar Mas, Antoni
Llubí Era rellotger i vivia a Manacor. Tenia quaranta-dos anys, esposa i dos fills. Desaparegué la segona quinzena d’agost del trenta-sis, juntament amb la seva muller, Margalida Jaume. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 21
Alfonseca Domínguez, José
Li pertocà una mort, que esvaí tot el seu passat. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 21.
Alemany, Antoni
Palma Morí per imprudent. Convertí la barberia en tribuna política mentre li arreglaven el clatell i aprofità l’avinentesa per expressar tota una sèrie d’idees sobre el desenvolupement de la guerra, que no eren gens ni mica favorables als amotinats. El detingueren i l’empresonaren al Castell de Bellver. El tercer vespre ja no hi va romandre. […]
Alcover Mascaró, Guillem
Campos Li deien En Guillem del Camp Roig. Vint-i-cinc anys. Fadrí. Era mestre d’escola i pertanyia a Esquerra Republicana. Quan esclatà la rebel·lió militar l’incorporaren a files i, degut al seu passat esquerranós, va ser empresonat a Illetes. La seva mort va produir-se el vint-i.vuit de gener de l’any trenta-set, però ignor si l’executaren o […]
Adrover Santandreu, Antoni
Manacor Li deien. En Ravenet i era el Delegat de l’Ajuntament a Son Negre. Havia nascut un any important, el noranta-vuit. I amb la calor, el nou de juny. Morí també amb la calor, a Son Coletes, el nou de setembre del trenta-sis. Entre una data i altra, queden compresos trenta.vuit anys de foraviler. Era […]
Adrover Sansó, Joan
Manacor Era casat. Tenia cinquanta-nou anys. La seva dissort deu ser paral·lela a la de tants i tants de manacorins que no varen acabar la sega. Desaparegué la segona quinzena del mes d’agost del trenta-sis. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 19
Adrover Oliver, Bartomeu
Manacor Era pastor- Fadrí. Tenia cinquanta anys. Vivia a Son Macià. L’afusellaren a Son Coletes el vint-i-quatre d’agost del trenta-sis. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 19
Adrover Font, Pere
Més conegut com el Yayo. El 14 de març de 1952 fou afusellat al camp de la Bota (Barcelona, Catalunya), aquest anarquista, que va tenir una actuació molt destacada en la guerrilla anarquista de Catalunya durant els anys 40. Havia nascut a Palma (Mallorca, Illes Balears) en 1911 -algunes fonts diuen que el 1908-. Vidrier […]
Adrover Caldentey, Antoni
Manacor Havia nascut el dinou de maig de mil vuit-cents setanta-set. Casat. Poc record queda del seu pas. Era foraviler. El mataren a Son Coletes el primer de setembre del trenta-sis. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 19
Adrover Alomar, Antoni
Llubí Li deien En Reganyol. Casat. Exercia de barber i tenia barberia a la Ciutat de Mallorca, concretament a Santa Catalina. Uns asseguren que era situada al carrer de la Fàbrica. Sembla però que era al carrer Monterrey. Sigui on sigui, el cas és que morí assassinat a la mateixa porta de la barberia. Capellà, Ll. […]
Porcel Torres, Miquel
Tenia uns cinquanta-cinv snys. Va ser president de la UGT i pertanyia al Partit Socialista. També va ser regidor de l’Ajuntament. El seu ofici: ebenista. Gairebé es pot afirmar amb certesa, que el tragueren del Castell de Bellver i que el mataren en el cementiri de Porreres. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 136 Palma . […]
Sabater Gamundí, Francesc
Quaramta-set anys. Casat. Pertanyia al Partit Comunista i ignor de quina manera es guanyava el pa. L’assasiner¡ren en el Camí dels Reis, la nit del dos al tres d’octubre del trenta-sis. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 153 Natural de Barcelona es traslladà, per malaltia, de Barcelona a Mallorca. A principis de 1920 fou detingut a […]
Ruiz Duarte, Andrés
Vivia a Andratx. Setanta-cinc anys. Casat. Pertanyia al Partit Socialista i treballava esquena acalada sobre la terra: era el fosser del poble. Quatre mesos després d’haver assassinat el seu gendre, Manuel Rodríguez, l’assassinaren a ell, a Sa Teulera, en el Camí de Génova. Era la nit del vint-i-nou de desembere del trenta-sis. Capellà, Ll. (1989): […]
Martínez Tomàs, Vicenç
Vivia a Génova i era casat. Possiblement aquest home era tripulant del vaixell Jaume II i va ser condemnat a mort, en un judici celebrat el vint d’octubre del trenta-set a l’Audiència territorial. L’afusellaren en el cementiri de la Ciutat de Mallorca, el sis de març del trenta-vuit. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg.103
Martínez Tomàs, Manuel
Tenia quaranta-dos anys i era casat. Treballava de picapedrer. Tal volta pressentia la seva mort Manuel Martínez, perquè el cercaven el mes d’agost del trenta-sis, quan tota la terra de Mallorca es clivellava amb una desesperada queixa. Pressentia la seva mort. Manuel Martinez. El seu germà, Vicenç, quasi dos anys després, moriria afusellat. No volgué […]
Rebassa Garcies, Jaume
(Palma 1890 – Renicci, Itàlia 1943) Sindicalista i polític. Des de 1907 exerci de sabater a Mèxic, Marsella i Barcelona. Va esser secretari de la societat de sabaters La Igualdad (1918-19) i de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (1921). Des de 1925, fou membre del comitè executiu de la Unió […]
Mateu Ferrer, Bernat
Li deien En Rinya. Tenia uns quaranta anys i era casat. Ofici: foraviler. Partir: Esquerra Republicana. Forma part d’una familia durament represaliada, car era germà del batle Antoni Mateu i cunyat d’Andreu Paris, ambdós morts. El detingueren el denou de juliol del trenta-sis, mentre prenia cafè en el Centre Socialista i l’empresonaren a Can Mir. […]
Picornell Femenias, Ignasi
Uns trenta-vuit anys. Casat. Pertanyia al Partit Comunista i treballava de fuster. El mateix dia denou va assabentar-se que havien detingut la seva germana Aurora a la Casa del Poble. Era home de molt de temperament, incapaç de romandre braços creuats. Va presentar-se a l’Ajuntament fet un fibló. On és la meva germana Aurora? Què […]