Montuiri
Li deien En Masseno. Trenta-cin anys, Casat. Havia estar garriguer de Sa Vall i quan esclatà la rebel·lió militar regentava un cafè a S’Arenal, anomenat Can Nofre, en front d’un altra conegut per Ca Na Grina, No se li coneixia cap afiliació política i el seu assassinat és imputable a raons extra-ideològiques. Tot i això, els primer dies del mes d’agost del trenta-sis, l’havien detingut, Ell i l’amo de Ca Na Grina badocaven, mentre els falangistes s’emportaven una barcassa d’homes del barri per tancar en el Castell de Bellver. Quan la barca era a punt de salpar, un dels dos va atrevir-se a dir als presoners: Si necessitau res, jo hi direu. Per aquesta frase els detingueren a tots dos, però foren posats en llibertat al cap de poc temps, Tal volta fou la seva desgràcia, la llibertat. Ambdós foren detinguts els vint-i-u de desembre del trenta-sis. Havien de declarar a Falange -els digueren- per coses sense gaire importància, El mateix vespre els assassinaren en el quilòmetre catorze de la carretera de Bunyola.
Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 28-29
