Adrover Font, Pere

Més conegut com el Yayo. El 14 de març de 1952 fou afusellat al camp de la Bota (Barcelona, Catalunya), aquest anarquista, que va tenir una actuació molt destacada en la guerrilla anarquista de Catalunya durant els anys 40. Havia nascut a Palma (Mallorca, Illes Balears) en 1911 -algunes fonts diuen que el 1908-. Vidrier de professió, el 1936 era secretari de la Federació Ibèrica de Juventuts Llibertàries (FIJL) de Masnou (Barcelona) i quan l’aixecament feixista es va enrolar en la columna Los Aguiluchos de la Federació Anarquista Iberica (FAI).El 1939 passà a França després de la Guerra Civil i durant la Guerra Mundial va ser detingut i enviat com a treballador forçat a l’organització Todt. Lluità clandestinament en la resistencia participant en nombrosos sabotatges; detigut va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen. Acabada la guerra, va ingressar en els grups d’acció confederals i des de 1947 en el feia poc creat Moviment Llibertari de Resistència (MLR). Va realitzar nombroses incursions des de França amb Celedonio García, Facerías, González Sanmartí i Pareja entre 1947 i 1949 (expropiacions a Barcelona, assalt a Granollers, atemptats contra consolats a Barcelona d’Estats que havien reconegut el règim de Franco, etc.) i estava relacionat amb el grup Los Maños de Wenceslao Jiménez Orive, al qual enllaçava amb els comitès orgànics de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Tolosa de Llenguadoc. El 12 de juliol de 1947 va participar en l’execució de l’antic dirigent confederal acusat de delator Eliseo Melis Díaz. Com a membre de la comissió de defensa de Barcelona va fabricar més de cent bombes i va participar com a mínim en dos atemptats contra Franco: el 17 de maig de 1947 amb una bomba en la catedral de Barcelona i el 3 de juny de 1949 amb una explosió a l’altar de Sant Pancraci de la Seu de Barcelona. El 1949 va cometre atemptats contra diversos consolats de països que havien reconegut el règim franquista. Va participar el 1949 amb el grup de Josep Lluís Facerías en expropiacions destinades a finançar la guerrilla. El 2 de juliol de 1949, amb Domingo Ibars Juanias, Arquímedes Serrano Ovejas, Francisco Martínez Márquez i César Saborit Carralero, va participar en l’atac de la fàbrica de ceràmiques ICAM amb un botí de 50.000 pessetes. El 27 de setembre d’aquell any amb el mateix grup va assaltar les oficines d’un empresari suís de la construcció i tres dies després l’empresa Edificios y Estructuras al cèntric passeig de Gràcia de Barcelona. El 9 d’octubre va participar en l’assalt del conegut bordell barceloní La Casita Blanca, on el grup va recaptar 37.000 pessetes i les documentacions dels clients. El 14 d’octubre van robar una joieria de la via Laietana de Barcelona, portant-se 400.000 pesetas. La detenció de Ramón Loscos Viñas, company del grup, el 3 de novembre de 1949, va facilitar el seu arrest en una emboscada dos dies després, juntament amb José Pérez Pedrero i Arquimedes Serrano Ovejas, que va ser abatut en mig del carrer. El 6 de febrer de 1952 va ser jutjat en un consell de guerra a Barcelona juntament amb una trentena de guerrillers anarquistes i condemnat a mort. Va ser afusellat juntament amb els companys Jordi Pons Argilés, José Perez Pedero, Ginés Urrea Piña i Santiago Amir Gruañas.