Antich Fiol, Llorenç

Ofici: ferrer. Càrrec: regidor. Ideologia: Esquerra Republicana. Li deien En Mora i era un dels homes de criteri més mesurat de l’esquerra algaidina. Quan s’assabentà de l’alçament militar, va amagar-se a la seva pròpia casa, convençut que la revolta seria fàcilment apaivagada. De tota manera el seu refugi no era massa segur ni podia ser definitiu, tampoc. Era dins l’excusat que tenien en el terrat i prest o tard el trobarien. No esperava la mort En Llorenç Mora. Amb la porta barada, es movia neguitós per dins la casa. Finalment decidí entregar-se. No temia massa per la seva sort, però així mateix es malfiava una mica, sobretot si era cert el que contaven sobre les morts de les carreteres. Demanà a un veí seu, l’amo En Melcion, Guàrdia Civil casualment a Mallorca, que l’acompanyàs a l’Ajuntament. No hi havia motiu de temença. No passaria res. El vespre l’esposa va portar-li una flassada i el sopar. Eren nou els homes asseguts a la Casa de la Vila. No passaria res. Així i tot l’esposa es malfiava i sobre les dotze de la nit les seves sospites es confirmaven. Un camió passava per sota la finestra amb la càrrega d’homes. A partir de llavors no dubtà de la seva mort. L’endemà de matí es presentà a casa d’un dels caps de Falange, parent seu, i li va demanar per Llorenç. On se n’han duit En Llorenç?Digues, on se n’han duit En Llorenç? Digues-m’ho o en faré una de grossa. La seva esposa contestà per sobre l’espatlla d’ell: Idò alerta amb el que fas, que allà on l’han duit també t’hi poden dur a tu. En Llorenç Antich l’afusellaren a Son Coletes i el seu cos, encara viu, va cremar-se sobre els batzers, encesos per fondre els cadàvers. Un testimoni del fet, ho conta així: Els cremaren de viu en viu i pegaven uns bots grossos. Unes bones revinglades. Era la nit del setze al desset d’agost de l’any trenta-sis.