Algaida
Ofici: ferrer. Càrrec: regidor. Ideologia: Esquerra Republicana. Li deien En Mora i era un dels homes de criteri més mesurat de l’esquerra algaidina. Quan s’assabentà de l’alçament militar, va amagar-se a la seva pròpia casa, convençut que la revolta seria fàcilment apaivagada. De tota manera el seu refugi no era massa segur ni podia ser definitiu, tampoc. Era dins l’excusat que tenien en el terrat i prest o tard el trobarien. No esperava la mort En Llorenç Mora. Amb la porta barada, es movia neguitós per dins la casa. Finalment decidí entregar-se. No temia massa per la seva sort, però així mateix es malfiava una mica, sobretot si era cert el que contaven sobre les morts de les carreteres. Demanà a un veí seu, l’amo En Melcion, Guàrdia Civil casualment a Mallorca, que l’acompanyàs a l’Ajuntament. No hi havia motiu de temença. No passaria res. El vespre l’esposa va portar-li una flassada i el sopar. Eren nou els homes asseguts a la Casa de la Vila. No passaria res. Així i tot l’esposa es malfiava i sobre les dotze de la nit les seves sospites es confirmaven. Un camió passava per sota la finestra amb la càrrega d’homes. A partir de llavors no dubtà de la seva mort. L’endemà de matí es presentà a casa d’un dels caps de Falange, parent seu, i li va demanar per Llorenç. On se n’han duit En Llorenç?Digues, on se n’han duit En Llorenç? Digues-m’ho o en faré una de grossa. La seva esposa contestà per sobre l’espatlla d’ell: Idò alerta amb el que fas, que allà on l’han duit també t’hi poden dur a tu. En Llorenç Antich l’afusellaren a Son Coletes i el seu cos, encara viu, va cremar-se sobre els batzers, encesos per fondre els cadàvers. Un testimoni del fet, ho conta així: Els cremaren de viu en viu i pegaven uns bots grossos. Unes bones revinglades. Era la nit del setze al desset d’agost de l’any trenta-sis.
Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 27-28
Fill de Pere Joan Antich “Móra”, taverner, i d’Isabel Fiol Massot, va néixer a la plaça d’Algaida nº13 a la una del migdia de dia 14 de juliol de 1902.De jove havia après l’ofici de ferrer a can Colau. Posteriorment va posar una ferreria juntament amb en Jaume “Poloni”. Més tard posà ferreria a can Putxo, davant on fins fa poc temps hi havia el taller mecànic de la Seat, i encara tornà canviar de local i posà la ferreria a ca seva, al número 7 de la Tanqueta; ell i la dona vivien al pis i tenia el negoci a la planta baixa.Sempre va fer de ferrer, fins i tot quan li va tocar fer el servici militar ho va fer com a sergent ferrador a Reus.Estava casat amb Joana Maria Mulet Janer, “Ferrina”. Tingueren una filla.
Fou nomenat gestor (regidor) de l’ajuntament d’Algaida, en sessió extraordinària, dia 7 de març de 1936. En sessió ordinària, que tingué lloc el mateix dia 7, fou designat per representar la Comissió Gestora al Consell Escolar de Primera Ensenyança. En la sessió ordinària de dia 2 de juliol s’acordà, per unanimitat, nomenar-lo organitzador de les festes de Sant Jaume. El cop d’estat es produí vuit dies abans de les festes de Sant Jaume.Com que sentia dir que trobaven esquerrans assassinats a les cunetes, es va fer por i s’anà a amagar a Ciutat, a ca unes cosines fadrines. Ja que mai no havia tengut grans enfrontaments amb les dretes, va tornar a Algaida. De tots maneres, no se n’acabava de fiar i estava amagat en un enfonyall que hi havia prop del lloc comú. Els falangistes l’anaren a cercar a ca seva però no el saberen trobar.Un amic de la família, guàrdia civil, hi anà i els digué que seria millor que s’entregàs, que ell l’acompanyaria a l’ajuntament per evitar que li passàs res. Així ho va fer però en Llorenç hi va quedar tancat; també hi havia tancat el seu germà Francesc. Un fill d’aquest els dugué menjar i una pell de xot a cada un perquè no haguessin de dormir en terra.
El dia després del desembarcament a Porto Cristo anaren amollant gent que tenien tancada dins l’ajuntament. En un grup de cinc persones que deixaren fugir hi havia en Llorenç. El caporal de la guàrdia civil s’enfadà molt i reprengué als falangistes que l’havien amollat tot dient “pareix mentida que no entengueu lo que vos diuen” i va fer tornar enrera en Llorenç. Aquest mateix dia, ja de nit, ficaren en Llorenç i vuit algaidins més dins cotxes i els portaren a Manacor. Allà, al cementeri vell, segons contà l’algaidí que conduí el cotxe on anava en Llorenç, li dispararen a les cames i, un cop immobilitzat, fou col•locat damunt un caramull de feixos de llenya i li prengueren foc.La seva dona i les d’Antoni i Pere Llull anaren a Manacor i es dirigiren a la guàrdia civil i a l’ajuntament i, fins i tot, al cementeri. Per tot els digueren que no en sabien res, dels seus homes. Els mostraren una llista de morts en que no hi constaven els seus noms.
Dia 21 de novembre de 1941 el secretari provincial del Jutjat de Responsabilitats Polítiques de Palma adreçà un ofici al batle d’Algaida en què li demanava informació sobre en Llorenç al qual havien obert l’expedient 3154-41. L’interessava sebre: antecedents políticosocials, càrrecs que va tenir en les agrupacions d’esquerres, tots els béns i els ingressos que tenia, de la seva adhesió al Glorioso Movimiento Nacional, la seva condició social, cultural, administrativa i política, sobre l’actuació política entre l’octubre de 1934 i el 18 de juliol de 1936, dades personals i domicili d’aquells moments, si estava condemnat per la jurisdicció militar, si es va oposar al moviment…
Des de l’ajuntament contestaren dia 5 de desembre de 1941 mitjançant l’ofici número 635, del qual, dissortadament, no s’ha conservat la còpia.
Rafel Antich Servera. Memòria als republicans víctimes de la repressió feixista a Algaida durant al Guerra Civil de 1936. Nº 2 de la Col•lecció Pere Capellà. 2002 (2ª edició). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca
