Memorial

Esporles Li deien En Pifol. Casat. Pertanyia al Partit Socialista i treballava de cuiner. El conduïren detingut a la Prefectura de policia de la Ciutat de Mallorca i, de llavors ençà, no s’han tornat a tenir noticies seves. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 29

Montuiri Li deien En Masseno. Trenta-cin anys, Casat. Havia estar garriguer de Sa Vall i quan esclatà la rebel·lió militar regentava un cafè a S’Arenal, anomenat Can Nofre, en front d’un altra conegut per Ca Na Grina, No se li coneixia cap afiliació política i el seu assassinat és imputable a raons extra-ideològiques. Tot i […]

No era el seu destí Mallorca i, en canvi, a Mallorca trobà la mort. El vaixell en el qual es traslladava de Menorca a Barcelona fou pres per l’esquadra rebel i conduït al port de la Ciutat de Mallorca. Julián Andrés era brigada d’Infanteria i tenia trenta-dos anys. A qualque lloc de l’Estat Espanyol en […]

Manacor Li  deien En Garanya. Cinquanta-cinc anys. Casat. El seu ofici : selleter, comerciant, home ric. El seu partit : Unió Republicana. El seu càrrec : Batle de Manacor. Havia estat Gestor de de la Diputació de Balears i compromissari d’Unió     Republicana per a l’elecció del President de la República. Anys enrere, havia actuat […]

Manacor El record sempre és vençut pel temps i, al capdavall, resta l’entramat burocràtic com a testimoni de la història. Aquest home, Antoni Amengual, havia nascut el vint-i-cinc d’abril de mil vuit-cents noranta-quatre. Era casat o camperol. El mataren possiblement a Son Coletes, el vint d’agost del trenta-sis. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. […]

Calvià Es un més dels morts de les carreteres. La seva mort sols fou una tragèdia: sobre un record familiar de tragèdia: l’afusellament del seu germà: Antoni. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 24

Ciutat de Mallorca Tenia vint-i-sis anys i exercia de dependent. Era fadrí. Cientificament morí d’hemorragia interna. és, aquesta, una manera de llevar aspror a la veritat, perque la veritat nua provoca esgarrafança als mateixos botxins. Bartomeu Amengual va ser mort a la possesió de Can Valero, situada en el camí de Son Anglada, juntament amb […]

(Capdepera – 1890 – Cartagena 1942) Marí de guerra i polític- Cartògraf de l’armada, estigué destinat a Vigo, Granada i Madrid. El 1931, s’acollí a la Llei Azaña i es retirà de l’exèrcit. Durant la II República (1931-36), fou president de l’Agrupació Socialista de Capdepera. El novembre de 1936, fugí amb una barca a Menorca. […]

El mataren. De fet els detalls cobren poca importància quan és palesa la certesa de la mort. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

El mataren a qualque indret desconegut. Un dia desconegut, també. Ha estat impossible reconstruir el seu passat. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

Campos Tenia quaranta-tres anys i era fadrí. Les seves afinitats polítiques? Militava a Esquerra Republicana. El seu ofici? Era camperol. El crivellaren, la nit del vint d’agost del trenta-sis, a s’Indioteria, prop del Torrent B Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

Quaranta-dos anys. Fadrí. Sols sé que morí en estranyes circumstàncies: el trobaren mort a la vora de la platja d’El Molinar, la nit del vint-i-nou al trenta de juny de l’any quaranta-dos. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

Els trets acabaren en la seva vida. És l’únic que sé. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

Seixanta-vuit anys. Casat. Morí a Génova, a les set de la tarda del dos de juny del trenta-vuit, juntament amb Joan Torres i Ferrer. Ni l’indret ni l’hora, eren propicis a la mort violenta. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

Búger Li deien de Can Ros i tenia trenta-quatre anys. Treballava de missatge i no estava afiliat a cap partit polític. En el judici celebrat dia vint d’octubre del trenta-sis a la Caserna del Carme de la Ciutat de Mallorca, l’acusaren de traïció. Sembla que havia dit que havia sentit com un dels aviadors rojos […]

Llubí Era sacerdot. Va ser l’únic eclesiàstic que trobà la mort a Mallorca. Ignor les raons que l’empengueren a reptar el poder militar, desoint les consignes d’una Església pactista. Jeroni Alomar vivia folgadament. Exercia de vicari vitalici del seu poble nadiu, Llubí, i dedicava bona part dels temps lliure a caçar. Vivia a la Ciutat […]

Llubí Era rellotger i vivia a Manacor. Tenia quaranta-dos anys, esposa i dos fills. Desaparegué la segona quinzena d’agost del trenta-sis, juntament amb la seva muller, Margalida Jaume.  Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 21

Li pertocà una mort, que esvaí tot el seu passat. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 21.

Palma Morí per imprudent. Convertí la barberia en tribuna política mentre li arreglaven el clatell i aprofità l’avinentesa per expressar tota una sèrie d’idees sobre el desenvolupement de la guerra, que no eren gens ni mica favorables als amotinats. El detingueren i l’empresonaren al Castell de Bellver. El tercer vespre ja no hi va romandre. […]

Campos Li deien En Guillem del Camp Roig. Vint-i-cinc anys. Fadrí. Era mestre d’escola i pertanyia a Esquerra Republicana. Quan esclatà la rebel·lió militar l’incorporaren a files i, degut al seu passat esquerranós, va ser empresonat a Illetes. La seva mort va produir-se el vint-i.vuit de gener de l’any trenta-set, però ignor si l’executaren o […]

Manacor Li deien. En Ravenet i era el Delegat de l’Ajuntament a Son Negre. Havia nascut un any important, el noranta-vuit. I amb la calor, el nou de juny. Morí també amb la calor, a Son Coletes, el nou de setembre del trenta-sis. Entre una data i altra, queden compresos trenta.vuit anys de foraviler. Era […]

Manacor Era casat. Tenia cinquanta-nou anys. La seva dissort deu ser paral·lela a la de tants i tants de manacorins que no varen acabar la sega. Desaparegué la segona quinzena del mes d’agost del trenta-sis. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 19

Manacor Era pastor- Fadrí. Tenia cinquanta anys. Vivia a Son Macià. L’afusellaren a Son Coletes el vint-i-quatre d’agost del trenta-sis. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 19

Més conegut com el Yayo. El 14 de març de 1952 fou afusellat al camp de la Bota (Barcelona, Catalunya), aquest anarquista, que va tenir una actuació molt destacada en la guerrilla anarquista de Catalunya durant els anys 40. Havia nascut a Palma (Mallorca, Illes Balears) en 1911 -algunes fonts diuen que el 1908-. Vidrier […]

Manacor Havia nascut el dinou de maig de mil vuit-cents setanta-set. Casat. Poc record queda del seu pas. Era foraviler. El mataren a Son Coletes el primer de setembre del trenta-sis. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 19

Llubí Li deien En Reganyol. Casat. Exercia de barber i tenia barberia a la Ciutat de Mallorca, concretament a Santa Catalina. Uns asseguren que era situada al carrer de la Fàbrica. Sembla però que era al carrer Monterrey. Sigui on sigui, el cas és que morí assassinat a la mateixa porta de la barberia. Capellà, Ll. […]