Memorial

Pertanyia a Esquerra Republicana. “Mallorca Nova” publicà la noticia del seu assassinat. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 59

No pertanyia a cap partit polític. Era l’amo de la possessió de Son Talent i presidia la Societat de Lauradors. Quan un grup de falangistes l’anà a detenir, el seu fill Melcion sortí a defensar-lo i sols els pogueren reduir després d’una forta lluita. Tancats ambdós a Can Mir, comparegueren a judici a l’Escola d’Arts […]

Mataren aquest home. Desconec els motius.

Tenia vint-i-nou anys. Li deien de Can Cuqueta i de Can Dols i vivia a Binissalem. Treballava al camp i militava en el Partit Socialista. El denou de juliol s’amagà a ca la seva germana, a Alaró, però al cap de quinze dies el detingueren i el traslladaren a Binissalem. Abans de matar-lo, un dels […]

Mataren aquest home. Desconec qui era. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 56

Era un picapedrer de Génova. No estava afiliat a cap partit i el tancaren a Can Mir. L’assassinaren de rebot. Els assassins cercaven Joan Cunill i Avellà i equivocaren la víctima. Ells dos no tenien cap parentesc ni els unia altra cosa més que l’amargura d’una presó compartida. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. […]

Cinquanta anys. Casat. Era jornaler i ignor quines circummstàncies el portaren a la mort en el camí del cementiri de la Ciutat de Mallorca, a Les Quatre Campanes concretament, el vint-i-sis o el vint-i-set d’abril del quaranta-dos. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 55

Dia vuit de juny del trenta-vuit, compareixia davant el Tribunal instal·lat a l’Escola d’Arts i Oficis, acusat d’adhesió a la rebel·lió. Era, aquest, un delicte considerat greu, sobretot si tenim en compte que Vicenç Covas era soldat del Tren Automòbil. El condemnaren a mort i conseqüentment el mataren, quan havia transcorregut més d’un any de […]

Li deien En Pauet. Tenia quaranta anys i era casat. Treballava de talabarder i estava afiliat a Unió Republicana. Quan es produí el desembarcament de les tropes de Bayo a Porto Cristo, decidí traslladar-se amb tota la família a Artà, car d’aquesta manera defugien el perill que suposaven els bombardeigs. La seva mort és poc […]

Era un home madur, d’una cinquantena d’anys, propietari d’una agència de transports. Sembla que era maçó. No he pogut esbrinar les circumstàncies de la seva mort.

La seva família era de Can N’Elio. Podria haver nascut l’any 1898 i va morir a Palma l’any 1936. Era d’ofici mariner i fou el president del Sindicat Unic d’Obrers de la Mar el setembre de 1931. II Font: ARM, Govern Civil. 1617/1715. Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS LLIBERTÀRIS DE LES ILLES […]

Esporles La seva família era de Can N’Elionor, però a ell li deien En Largo Caballero. No cal dir que pertanyia al Partit Socialista, línea caballerista, i ell mateix confessava que se sentia més comunista que socialista. Havia viatjat a Rússia i retornà a Mallorca enlluernat de tot el que havia vist. L’assassinaren a l’hemicicle […]

Quaranta-dos anys. Casat. Era criat a Barcelona, però vivia a Felanitx. Arribà a aquest poble contractat per treballar a la fàbrica d’embotits d’En Tejedor i a Felanitx va casar-se i va establir negoci de carnisseria per compte propi. No estava afiliat a cap partit, però era moderadament anticlerical i, sobretot, era català. Són paraules seves: […]

Industrial licorista, periodista, militant anarquista i maçó. Va néixer el 1892 a Palma i el 7 de gener de 1937 fou assassinat a Mallorca. Era propietari d’una fàbrica de licors a la barriada de Son Alegre de Palma. El 1924 fou iniciat dins la maçoneria i va ser mestre de cerimònies de la lògia Pitàgores, […]

Alaró Vint-i-nou anys. Casat. Pertanyia a les Joventuts Socialistes i era fuster. El detingueren dia quinze d’agost, festa de la Mare de Déu, quan el sos rapinya els rostolls. L’endemà li pegaren un tret en el cap, a l’indret de la Ciutat de Mallorca conegut el Camí Roig. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. […]

Sencelles Li deien En Flor. Trenta-sis anys. Casat. Treballava de sabater. Era regidor de l’Ajuntament. Pertanyia al Partit Comunista. Es trobava per foravila quanb el detingueren. La darrera persona amiga que va veure’l va ser la seva filla. Li havia dit: “Sents com bombardeigen per Manacor? Si no es produeix anit, serà demà el desembarcament”. […]

Sencelles Li deien En Gelat i era cosí d’un personatge cèlebre i celebrat de la Mallorca feixista, anomenat Na Trenes. En Julià Cirer no havia comès altra falta més que la de vendre Nuestra Palabra, perqué estava sense feina. Tot i això quan esclatà la rebel·lió militar, s’amagà dins el pou de l’hort de Son […]

Palma Únicament sé això: va desaparèixer el quatre d’agost del trenta-sis. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 51

Possiblement el tragueren de Can Mir a entrada de fosca del quinze de gener del trenta-set, juntament amb sis més. Tots, ells moriren el mateix vespre, a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 50

No sé d’on era. Ni qué feia. Ignor, fins i tot, si el seu primer llinatge és correcte. En canvi sé que tenia vint-i-set anys i que era casat. I sé, sobretot, que el mataren els sis de desembre del trenta-nou en el Fort d’Illetes. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 50

Tenia quaranta-sis anys i era casat. La seva història és la història de la seva mort. El mataren la nit del vint-i-set a- vint-i-vuit d’agost del trenta-sis, en el Camí dels Reis. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 50

El mataren a qualque indret desconegut. També em resulta desconeguda la seva vida.

Manacor Li deien En Pompeia. Treballava de foraviler i tenia trenta-tres anys. Casat, amb Magadalena Bassa assassinada. Era el batle de Son Carrió i possiblement pertanyia a Esquerra Republicana. Quan va produir-se el desembarcament de les tropes de Bayo, hi va unir el seu esforç i la seva escopeta. El cansament i les males condicions […]

Casat. Quaranta anys. Exercia de patró de cabotatge i patronava el vaixell “Trinidad” que duia una tripulació de sis homes, incloent-lo a ell.  Doncs bé, el quinze de juliol del trenta-set  comparegueren tots a la Sala Primera de l’Audiència Territorial, acusats d’adherir-se a la rebel·lió. Francisco Carrasco o dos dels mariners foren condemnats a mort […]

Tenia vint-i-dos anys i era fadrí. D’ofici? Mariner. El vint-i-tres de maig del trenta-set fou jutjat a l’Escola d’Arts i Oficis, juntament amb un altre mariner anomenat Bartomeu Sastre i Sastre. El delicte pel qual els acusaven era el d’auxili a la rebel·lió. El condemnaren a mort i la pena no s’acomplí fin més de […]

Búger Uns vint anys. Fadrí. Vivia a Biniaraix i per tot el terme de Sóller li deien Es Bugerró. Treballava de picapedrer. Era un home relativament popular a la comarca. Gaudia d’un crani important, car amb un cop de front rompia les ametlles. Fort com era, provà fortuna en la boxa amb encert desigual. De […]

Búger Li deien Serol. Tenia quaranta-un anys i era fadrí. Pertanyia a Esquerra Republicana. Havia estudiat magisteri, però únicament exerci la docència a Pòrtol. Va presentar-se a oposicions i va treure plaça de secretari d’Ajuntament a Búger. Més tard, abans de la revolta, el traslladaren a Villafranca. Era un home de plantejaments polítics moderats. Molt […]

Búger Li deien de En Roget. Tenia cinquanta-tres anys i era casat. Exercia el càrrec de guàrdia municipal. Malgrat fos home d’esquerres, no pertanyia a cap partit determinat. Un dia va rebre una requisitòria perquè es presentàs a Inca. La cosa és que ell va agafar el camió correu i va presentar-se, sense sospitar que […]

Búger Li deien de Ca s’Homo. Tenia quaranta anys i la seva veu era escoltada dins la UGT. Treballava de tramviari, cosa que l’obligava a viure a la Ciutat de Mallorca, carrer Beatriz de Pinós, cent-quatre. Tenia un parent polític: el batle Joan Alemany era cunyat seu. Ambdós moriren assassinats. Jaume Capó era tot coratge. […]

Esporles Li deien En Torradet. Trenta anys. Fadrí Pertanyia al Partit Socialista i treballava d’oficinista a l’Ajuntament. El catorze de juny del trenta-vuit va comparèixer amb trenta-sis paisans seus, davant un Tribunal constituït a l’Institut Ramon Llull de la Ciutat de Mallorca, acusats, tots ells, d’haver-se adherit a la rebel·lió. Condemnat a mort, l’executaren a […]

Ignor els detalls que enrevoltaren la seva vida i la seva mort.

Andraitx Quan es va prendre foc l’església de Sant Jaume de la Ciutat de Mallorca, algú afirmà haver vist En Sebastià Canyelles entre els incendiaris. El dia que es produí aquest incident devia tenir setze anys, tal volta desset. Era un nin. Es una història trista, malaltissa la seva. Sebastià va estar empresonat a Can […]

Li deien de Can Valent a la barriada de Génova. Li deien … perquè el seu record a penes és recuperable. El fet que no fos un pres polític esvaeix la seva imatge. Estava empresonat i l’hagueren d’internar a l’hospital a conseqüència de les pallisses que havia rebut. Tanmateix era incurable; l’havien esclatat i al […]

Palma Tenia uns trenta-cinc anys. Casat. Regentava el cafè de Can Borra en Es Vivero i no mantenia militància política de cap mena. La història de la seva mort és una mica obscura. Asseguren que un falangista molt representatiu de la seva barriada, li devia cent duros i que aprofità l’avinentesa per retreure una vella […]

Li deien En Cerol i treballava de jornaler. Altres senyes? Superava la quarantena i era casat. Aquest home, com tants d’altres, comparegué dia vint-i-cinc d’agost del trenta-set a la Biblioteca Provincial per respondre dels fets esdevinguts a Pollença el vint de juliol de l’any anterior. El fiscal li demanà pena de mort i pena de […]