Tenia vint-i-dos anys i era fadrí. D’ofici? Mariner. El vint-i-tres de maig del trenta-set fou jutjat a l’Escola d’Arts i Oficis, juntament amb un altre mariner anomenat Bartomeu Sastre i Sastre. El delicte pel qual els acusaven era el d’auxili a la rebel·lió. El condemnaren a mort i la pena no s’acomplí fin més de dos anys després de ser dictada. Miquel Carbonell va veure esfondrar-se l’esperança comunitària a mesura que la República s’empetitia, peerò tingué temps d’alimentar l’esperança d’un indult, que no arribà. El deu de juny del trenta-nou, a les sis de l’horabaixa -estranya hora aquesta per matar a la gent!- era afusellat en el Fortí d’Illetes.
Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 48
