Capó Amengual, Jaume

Li deien de Ca s’Homo. Tenia quaranta anys i la seva veu era escoltada dins la UGT. Treballava de tramviari, cosa que l’obligava a viure a la Ciutat de Mallorca, carrer Beatriz de Pinós, cent-quatre. Tenia un parent polític: el batle Joan Alemany era cunyat seu. Ambdós moriren assassinats. Jaume Capó era tot coratge. Una anècdot: en temps de la revolta del trenta-quatre, acudí a Búger un vespre de notícies contradictòries. Els bugerrons afiliats a UGT estaven a l’entorn de la ràdio a l’espera de notícies. Una mica preocupats, sens dubte. Ell, Jaume Capó, s’acomiadà amb aquestes paraules: Al·lots tots preparats i, si és necessari, demà, tots al carrer! El detingueren una setmana exacta després de la sublevació militar: el vint-i-nou de juliol del trenta-sis. I el tancaren en el Castell de Bellver. La primera quinzena del mes de gener del trenta-set, el posaren en llibertat. Asseguren que l’assassinaren a Porreres. Quan dispararen, ell i un altre es varen tirar a terra i els donaren per morts. A poc a poc, a l’empar de la fosca, aconseguiren fugir del cementiri. Tanmateix resultà feina perduda. Descoberta la fuita, s’organitzà la caça i l’endemà el mataren a trets per foravilal, dins el mateix terme de Porreres.