Manacor
Li deien En Pompeia. Treballava de foraviler i tenia trenta-tres anys. Casat, amb Magadalena Bassa assassinada. Era el batle de Son Carrió i possiblement pertanyia a Esquerra Republicana. Quan va produir-se el desembarcament de les tropes de Bayo, hi va unir el seu esforç i la seva escopeta. El cansament i les males condicions de vida, agreujaren la dolència estomacal que patia i, dies abans del reembarcament, ell, malalt, oferia l’estampa del soldat vençut. La nit del tres al quatre de setembre del trenta-sis, va quedar a dormir en una caseta de camp anomenada Son Sanxo i quan va llevar-se, els republicans de Catalunya eren lluny de la costa. Conscient que havia perdut la partida, no dubtà en penjar-se abans de caure presoner de les milícies de Falange. Sembla que li restà ànim per enviar un missatge a son pare: Mon pare, si em penj, és perquè no vull morir humiliat pels carrers de Manacor.
Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 49-50
