Memorial

Pertanyia a Esquerra Republicana i era regidor de l’Ajuntament. Li deien En Peixet. La seva vida? Era foraviler, tenia seixanta-quatre anys. Casat. El dia que En Peixet va elegir el seu futur, va ser en el transcurs d’una sessió municipal, car va dir que podien llevar-se les quatre creus que custodiaven les quatre cantonades del […]

Li deien Es Moliner. Trenta-dos anys. Fadrí. Pertanyia a Esquerra Republicana i era comerciant: regentava una fàbrica de licors a Porreres, anomenada Majórica. Era un home alegre, vital. Havia viscut molts anys a Nova York i, aquesta circumstància, li atorgava un esperit cosmopolita i liberal. Es recupera el seu record, girant àgil amb la tonada […]

Li deien En Corona. Foraviler. Fadrí. La seva edad? Incerta. Sembla que tenia quaranta-nou anys, però diuen que sols en tenia trenta-vuit. Certament, el detall no té gaire importància, l’u de setembre del trenta-sis, a Son Coletes. Temps enrere, havia refusat fer-se falangista, malgrat les pressions d’un company seu. Autor: Antoni Vanrell

Era cadirer. Tenia quaranta-nou anys. L’afusellaren a Son Coletes, el desset d’agost del trenta-sis. Autor: Antoni Vanrell

Era picapedrer. Sols conec el darrer capítol de la seva història. Si pogués exercir de novel·lista, no seria cap problema construir un passat escaient. Podria dir quina va ser la vida de Joan Gómez i no m’erraria gaire, però no cal. La seva mort, ben seva la seva mort, es produí a la paret del […]

Era soldat d’Infanteria i va ser jutjat a l’Escola d’Arts i Oficis de la Ciutat de Mallorca, el setze d’abril del trenta-vuit. Pesava sobre ell, l’acusació d’haver participat a l’avalot de Cala Morlanda i el condemnaren a mort. Dia denou de novembre del trenta-vuit, a les set del matí, l’afusellaren en el Fort d’Illetes, Tenia […]

Tenia denou anys i treballava a l’empresa “Ferrer de Carreteras”. Cantava molt bé Bartomeu Ginard i, tal volta, si no l’haguessin cosit inesperadament a trets, la seva veu hauria adquirit notorietat. Aixó no obstant, la vida de Bartomeu Ginard va quedar en projecte. Estava tranquil a Na Marranxa i berenava de trempó. Què podia témer […]

Li deien En Toni de Son Pentinat. Uns cinquanta anys. Casat. Era conreador i no pertanyia a cap partit polític. Possiblement formà part d’una de les dues camionades d’homes, que se’n portaren a Son Coletes.

Cinquanta anys. Casat. Tot i que havia nascut a un poble de València, vivia a Sóller. Carrabiner de professió, exercia el servei de vigilància a Muleta, un dels primer dies de la revolta militar, i un tinent de l’Exèrcit, per a ell desconegut, anomenat Francisco Lizasoaín, el convidà a entregar les armes. Francisco Lizasoaín era […]

Ignor la seva història. Ignor la seva mort

Li deien En Neula. Vint-i-set anys. Casat. Tot altre record ha quedat esvaït per l’oblit.

Vivia en una possessió d’Es Pil·larí anomenada son Racó. Tenia trenta-set anys i era casat. L’assassinaren a la paret del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, el deu de setembre del trenta-sis.

Era electricista i treballava a GESA. Casat. Es, el seu, un dels noms més rellevants i polèmics del socialisme mallorquí. Quan esclatà l’alçament militar, ostentava el càrrec de president de la Diputació. Dia dinou de juliol, a la matinada, era una de les persones que estaven reunides al despatx del Governador Antonio Espina, quan el […]

El mataren. Desconec el procediment i la causa.

Manacor Era nascut a Maó, però vivia a Manacor, carrer d’En Mas, número set. Havia viscut i treballat a l’Havana i gaudia d’un cert benestar econòmic, que li va permetre constituir-se en mestre d’obres. Obres fetes pels seus homes, varen tenir una indiscutible ressó dins el poble, car asfaltà la majoria de carrers i construí […]

Tenia uns cinquanta anys i era maçó. Professionalment, s’ocupava de dirigir l’Acadèmia “Santo Domingo de Guzmán”.

Tenia uns quaranta anys i era casat. El seu ofici: pescador. No mantenia cap mena d’activitat política, cosa que fa gairebé inexplicable la seva mort.

La seva història és totalment desconeguda. Morí. El mataren, això es cert.

Ignor qui era i d’on procedia. Possiblement vivia a la Ciutat de Mallorca, no ho sé. Únicament tenc una certesa: l’assasinaren a l’hemicicle del cementiri nou de la ciutat, la nit de l’ú al dos de novembre del trenta-sis.

Militar, caporal d’infanteria i administrador del vaixell presó Atlante, Afusellat l’1 d’abril de 1939. Havia arribat a Menorca, en una barca, com a fugitiu de l’illa veïna. 

Cinquanta anys. Casat. Tot i que havia nascut a un poble de València, vivia a Sóller. Carrabiner de professió, exercia el servei de vigilància a Muleta, un dels primer dies de la revolta militar, i un tinent de l’Exèrcit, per a ell desconegut, anomenat Francisco Lizasoaín, el convidà a entregar les armes. Francisco Lizasoaín era […]

Li deien En Calabrí. Era mariner i pertanyia al Partit Socialista. Oficialment figura com a desaparegut. Sembla que el despenyaren per la Creueta de Formentor, juntament amb Joan Cerdà. Autor: Rosalia Dalmau

Ignor la seva història. Ignor la seva mort Autor: Rosalia Dalmau

Tenia quaranta-vuit anys i era casat. Desaparegué la segona quinzena del mes d’agost del trenta-sis i, possiblement, morí a Son Coletes.

Li deien En Neula. Vint-i-set anys. Casat. Tot altre record ha quedat esvaït per l’oblit. Autor: Rosalia Dalmau

Vint-i-un anys. Fadrí. Li deien En Baco i feia de foraviler per Sa Marina. No se li coneixia militància política, tot i que era home d’esquerres. Els motius del seu assassinat són difícils de concretar, però potser hagués aconseguit enemistar-se amb el clergat. Una beata del poble, sempre que es comentava la mort d’un montuïrer, […]

El mataren. Desconec el procediment i la causa. Autor: Rosalia Dalmau

Trenta-cinc anys. Fadrí. Era president d’Esquerra Republicana i havia estat tinent de batle quan comandava el poble Joan Mas. Li deien Mossón i treballava de ferrer, Els seus enemics? N’hi coneixien pocs. Conten que una de les poques vegades que va alçar la veu a la seva mare, va ser perquè torrava caragols sobre el […]

Treballava a la fàbrica de sabates de Can Vidal i allí el detingueren. L’executaren a l’Amanecer amb dos paisans seus, el dotze d’agost del trenta-sis. Pertanyia a les Joventuts Socialistes.

Tenia trenta-set anys i era casat. L’assassinaren a la paret del cemenmtiri nou de la Ciutat de Mallorca, la nit del trenta al trenta-u d’agost del trenta-sis.

Era regidor de l’Ajuntament i militant d’Esquer ra Republicana. Treballava de fuster. Detingut amb el seu germà Climent, fou torturat i afuse llat a Son Puigdorfila, el vint-i-tres de setembre del trenta-sis. Tenia trenta-cinc anys i era fadrí. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 77

Tenia uns tranta-nou anys. Casat. Era el batle de Porreres i president d’Esquerra Republicana. Treballava a “S’Alfombrera”. Quan va esclatar la revolta militar, procurà amagar-se, cal sabia cert que seria una de les persones més perseguides. Havia prohibit les processons del Dijous i del Divendres Sant i, aquesta decisió, li suposà un trencament gairebé definitiu […]

Tenia trenta-tres anys i era casat. Treballava de sabater i pertanyia a la cooperativa de calçat “La Hormiga”. Fou també president de l’Agrupació Socialista. A Joan Garau l’assassi naren juntament amb dos montuïrers, Gas par Mesquida i Miquel Garcias, a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, el nou de setembre del trenta-sis. […]

Tenia uns cinquanta anys i era maçó. Professionalment, s’ocupava de dirigir l’Acadèmia “Santo Domingo de Guzmán” Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 76

Seixanta-set anys. Viudo. Vivia a Porto Cristo i quan es va produir el desembarcament de les tropes de Bayo, la seva casa va quedar dins zona republicana. Treballava de picapedrer. El seu fill, Conrad Garau, també afusellat, va convertir-se en un mestre d’obres de reconeguda vàlua dins el terme. Vivien sota el mateix sòtil. El […]

Tenia uns trenta-cinc anys i exercia de catedràtic de matemàtiques a l’Institut d’Inca. Pertanyia a Esquerra Republicana. Tot i que era un home d’idees més aviat radicals, les dissimulava perfectament amb una forma de ser tranquil·la i reposada. Diuen: “Era un home elegant, distinguit. No semblava d’esquerres”. Doncs, a aquest home, l’afusellaren dins el terme […]