Cinquanta anys. Casat. Tot i que havia nascut a un poble de València, vivia a Sóller. Carrabiner de professió, exercia el servei de vigilància a Muleta, un dels primer dies de la revolta militar, i un tinent de l’Exèrcit, per a ell desconegut, anomenat Francisco Lizasoaín, el convidà a entregar les armes. Francisco Lizasoaín era un dels militars de Cavalleria d’Alcalà, que el Govern de la República empresonà a Illetes. Posats en llibertat per ordre del General Goded, els “Jinetes de Alcalà“, encapçalaren bona part de les accions d’apaivagament que es portaren a terme a Mallorca. Deia, però, que Francisco Lizazoaín conminà Gil i Romero a entregar les armes. Ignor els termes de la discussió i, fins i tot, ignor si es creuaren trets des de les seves respectives posicions de defensa, El cert és que Francisco Lizazoaín morí oficialment per una descàrrega del fusell de Gil i Romero. La Mallorca sublevada ja tenia un heroi per dignificar i un reu per portar a judici. El Consell de Guerra va celebrar-se dia quatre de novembre del trenta-sis a la caserna del Carme i, a Josep Gil, el condemnaren a mort. La sentència es va executar el deu de novembre del trenta-sis, a l’explanada de llevant del Castell de Sant Carles, una vegada que hagué confessat i demanat perdó per les seves culpes.
Autor: Antoni Vanrell
