• Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
  • Biografies
  • Documentació
    • Publicacions Periòdiques
  • Multimèdia
    • Videos
    • Iconos
    • Àudios
    • Fotos
  • Esdeveniments
  • Exili
  • Memorial
    • Mallorca
    • Menorca
    • Eivissa
    • Formentera
  • Organitzacions
    • Associacions cíviques i culturals
    • Institucions
    • Partits Polítics
    • Organitzacions Sindicals
  • Temàtiques
    • Anarquisme
    • Comunisme
    • Conservadorisme
    • Dreta autoritària
    • Feixisme
    • Feminisme
    • Liberalisme
    • Monarquisme
    • Qüestió nacional
    • Republicanisme
    • Socialisme
  • QUADERNS DE MEMÒRIA
  • Enllaços d’interès
Arrels Democràtiques

Arrels Democràtiques

Un projecte per a la recuperació de la memòria democràtica

  • Inici
  • Novetats
  • Activitats
  • Qui Som
  • Contacta

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
Estàs aquí:Inici / Memorial / Mallorca / Garau Cerdà, Antoni

Garau Cerdà, Antoni

Seixanta-set anys. Viudo. Vivia a Porto Cristo i quan es va produir el desembarcament de les tropes de Bayo, la seva casa va quedar dins zona republicana. Treballava de picapedrer. El seu fill, Conrad Garau, també afusellat, va convertir-se en un mestre d’obres de reconeguda vàlua dins el terme. Vivien sota el mateix sòtil. El devuit d’agost del trenta-sis, Antoni Garau estava preocupat. El front semblava estabilitzat i era difícil normalitzar la vida, si de tant en tant una bala perduda mossegava una façana. Al capdavall, però, fins i tot el perill esdevé una circumstància rutinària. El vell Garau, va dir a la seva nora: Magdalena, me’n vaig a donar gra a les gallines, perquè fa massa dies que no mengen. Partí cap a foravila i possiblement no el deixaren arribar al tros., car l’agafaren un grup de milicans feixistes. Algú recorda haver-lo vist passar pels carrers de Manacor, assegut, tot sol, en els darreres d’un camió de càrrega, amb tota la soletat del món per companya. Aquest algú, sorprès, li va cridar: I a on anau? El pare de Conrad va arronsar les espatlles. I ell què sabia! O potser s’ho imaginava? Anava camí de Son Coletes. Dies després de l’assassinat, va escampar-se el rumor que el vell Garau havia estar sorprés, quan intentava hissar una bandera republicana. En canvi, de la senalla de gra, ningú mai més no en va saber noves.

Autor: Rosalia Dalmau

Arxivat com a: Mallorca, Memorial

Barra lateral primària

Categories

Temàtiques

Anarquisme Catolicisme Comunisme Conservadorisme Dreta autoritària Feixisme Liberalisme Monarquisme Moviment Obrer Nazisme psoe Qüestió nacional Republicanisme Sindicalisme Socialisme ugt

BIOGRAFIES

Manuel Martínez Tomàs

  • Antoni Amer Llodrà (Garanya)
  • Jeroni Alomar Poquet
  • Joan Ordinas

▸ Mes Biografies

Partits polítics

Tercera Internacional

  • Partit Liberal Fusionista
  • Partit Comunista de les Illes Balears
  • Esquerra Republicana Balear

▸ Més partits polítics

Memòria històrica

Activitats Associacions cíviques i culturals Biografies Biografies portada blocs.mesvilaweb Cultura Obrera Diari de Balears Diario de Mallorca Documentació Documentals Edifici Eivissa El Abuelo El Dia El Obrero Balear El Socialista Esdeveniments Formentera Institucions Justícia Social Mallorca Memoria Civil / 1936 - 1987 Memorial Menorca Mundo Obrero Novetats Novetats Editorials Organitzacions Organitzacions Militars Organitzacions Sindicals Partits Polítics Premsa Publicacions Periòdiques Revista Lluc Vida Socialista Última Hora
Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages

Footer

ARRELS DEMOCRÀTIQUES

Arrels Democràtiques

xarxes socials

  • Inici
  • Qui Som
  • Biografies
  • Enllaços d’interès
  • Dossiers especials
  • Contacta

Un projecte de

Fundacions Darder-Mascaró

Fundació Ateneu de Comissions Obreres (ACO)

Amb el suport de

Consell de Mallorca

info@arrelsdemocratiques.org

© 2022 ARRELS DEMOCRÀTIQUES · Tots els drets reservats · Avis Legal · Política de privacitat