Era electricista i treballava a GESA. Casat. Es, el seu, un dels noms més rellevants i polèmics del socialisme mallorquí. Quan esclatà l’alçament militar, ostentava el càrrec de president de la Diputació. Dia dinou de juliol, a la matinada, era una de les persones que estaven reunides al despatx del Governador Antonio Espina, quan el detingueren. Ignor com va poder sortejar el cercle de soldats que immediatament rodejà l’edifici del Govern Civil, però el cert és que ho va aconseguir i la seva detenció, suposà moltes hores de treball a la policia i a la Falange mallorquina, car els era il-localitzable, tot i que investigaven qualsevol pista, malgrat no oferís garantia de seriositat. Jaume Garcias, era un dels homes que havien de consumar la fal·làcia més enorme que es propalà entre la població com era el Pla Lenin, adreçat a assassinar tota persona de bé que visqués a Mallorca. Per tant, per a qualsevol ciutadà, era gairebé un deure col·laborar a la seva captura i mort. Ell i Sebastià Ferretjans, foren possiblement les dues persones més cercades. Precisament sembla cert que Ferretjans li proposà a Garcias escapar-se amb ell cap a Menorca, però aquest decantà l’oferiment, adduint raons de seguretat. Mai no s’havia equivocat tant. Acabava de firmar la seva sentència de mort. L’u de gener del trenta-nou, el diari “El Día” publicaba la següent noticia: “Ayer, por la mañana, fue detenido después de grandes pesquisas, en el barrio de la Indiotería, el que fue Obra funesto político socialista Jaime García dor que desempeñó el cargo de Teniente de Alcalde. Últimamente había sido nombrado Presidente de la Diputación Provincial.
Es digna de todo elogio la labor que han realizado los guardias municipales don Lorenzo Planas y don Miguel Binimelis, apoyados por don Antonio Mas y el guardia civil señor Trobat que han desplegado gran actividad para la detención del politicastro.
Según nuestros informes, Jaime García, al estallar el Glorioso Movimiento Salvador de España, se ocultó en una casa del barrio de San Antonio y allí permaneció durante mu cho tiempo; y luego, sin duda por temor a ser descubierto se cobijó en una vivienda del caserío de la Indiotería, que habita el padre del que antes lo tenía oculto.
Con motivo de tal detención, el inspector jefe de la guardia urbana don Miguel Cerdá ha sido muy felicitado, por el acierto e interés con que desenvuelve su cometido“.
Així, a punt de caure Barcelona que ja no podria enviar més avions a bombardejar, la detenció de Garcias suposava per als feixistes mallorquins, la possibilitat de cloure el període de guerra amb tancador d’or. Dels caps de la política mallorquina faltaven Ferretjans i Alomar, però tant l’un com l’altre eren inabastables. Garcias era la darrera peça cobdícia. Un detingut a la presó provincial que passejava pel pati, el va veure guaitar per una de les finestres. S’adonà Garcias que l’havia conegut i entre ells dos s’establí un diàleg sense paraules. La sorpresa que reflectia el rostre del pres, volia dir: Què fas ací? I la resposta de Garcias no pogué ser més eloqüent. Arronsà les espatlles i es retirà de la finestra. Va romandre tancat prop de vuit mesos. El deu de maig del trenta-nou, compareix davant el Consell de Guerra instal·lat a l’Escola d’Arts i Oficis i amb ell eren jutjats Josep Torres, Sebastià Bennàsser, Gabriel Mas i Margalida Ripoll, acusats d’auxili a la rebel·lió. El condemnaren a mort i la sentència fou executada el quatre d’agost a la paret del cementiri de la Ciutat de Mallorca.
