Memorial

Deien que els rojos avançaven i, parant l’orella, es podia sentir la tronadissa. No treballaven els homes. Cercaven la mirada amiga del veí. Assus-suaxí feien rotllada i comentaven en veu baixa els esdeveniments. Francesc Jordà era a una rotllada a la porta d’un cafè de la plaça i un dels senyors del poble, nerviós, els […]

Era foraviler i vivia a Pina. El detingueren el tres d’agost del trenta-sis i el tancaren en el Castell de Bellver. Dos mesos després, l’u d’octubre, el posaren en llibertat. L’endemà romania amb quatre trets al crani en el Camí dels Reis de la Ciutat de Mallorca. Autor: Antoni Vanrell

Tallava pell els matins i els vespres afaitava. Ningú no preveia la seva mort, perquè sobre el sòl de Mallorca ja havia passat el temps de la gran repressió. No obstant això, el quinze de març del trenta-set va ser detingut per agents de l’Autoritat. I no tallà més peli ni afaità més galtes. El […]

Tenia quaranta-i-un anys i estava casada amb Antoni Alomar i Mas, també assassinat. Ambdós regentaven una rellotgeria a Manacor i una altra a Porto Cristo. Es rumoreja que els acusaren de tenir una emissora clandestina, amb la qual es comunicaven amb les tropes de Bayo. Uns diuen que Antoni Alomar va ser detingut un dia […]

Lloret Quaranta anys. Fadrí. Conreava la terra i mai no se li havien conegut idees polítiques. Tot i això, el temps del Front Popular es declarava públicament comunista, quan sortia el tema de la política a les xerrades de cafè. El mataren a la paret del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, la nit […]

Li deien En Mindona i tenia denou anys. Altres detalls? Pertanyia a les Joventuts Socialistes Unifricades i treballava de foraviler. L’afusellaren la segona quinzena d’agost del trenta-sis, a Son Coletes. Se’n portaren nou algaidins a matar, tots nou foren morts. I la sorpresa emmudia les boques. Què havia fet En Miquel Mindona? Res. Res. Tal […]

Tenia cinquanta-tres anys i era casat. Treba llava de picapedrer. El trenta de setembre del quaranta-dos el mataren en el cementiri de la Ciutat de Mallorca, a les sis i quinze minuts del matí. Autor: Antoni Vanrell

Li deien En Mena. Tenia seixanta-sis anys i no pertanyia a cap partit polític. L’any trenta sis era el saig. Anys enrere havia protagonitzat una història obscura que acabà en sang. Pel poble es cantava una cobla: “Vaja, Jau me, tira-li…” A qui havia de tirar En Jaume Mena? A En Roca, sens dubte. Un […]

Trenta anys. Casat. Les seves dades personals sols les que puc assenyalar com a probables, car amb la seva sang va vessar-se el seu record. Possiblement era carrabiner i tenia un germà, Joaquim, empresonat a Can Mir, que havia assolit certa fama com a picador de braus, ambel nom artístic de “Chato Jumilla”. Autor: Antoni […]

Quaranta-cin anys. Casat. Fia quinze de setembre del trenta-sis era sotmès a judici a la caserna d’Infanteria, acusat de matar d’un tret el falangista de Binissalem, Gabriel Arrom i Fiol. Condemnat a mort, era afusellat a la carretera del cementeri de la Ciutat de Mallorca el vint-i-cinc del mateix mes. Per conèixer la història de […]

Cinquanta-dos anys. Viuda. Havia nascut al poble sevillà de Montellano i ignor les circumstàncies que l’obligaren a recalar a Mallorca. Ignor la seva afiliació política. Ignor el seu ofici. Conec, únicament, la data de la seva mort produïda a la presó de dones del carrer d’En Sales de la Ciutat de Mallorca, l’onze d’agost del […]

Vivia en Es Vivero i li deien En Cullerot. Potser fos cami-raler. Potser treballàs a la fàbrica Cros. La seva mort va ser cruel. Conten que ell i l’amo de Can Borra feren víctimes les monges d’una berba de mal gust. Cas, però, que ells dos fossin els vertaders protagonistes, el preu que pagaren em […]

Trenta-tres anys. Casat. Vivia a Andratx i treballava d’espardenyer. Li deien S’Esparde nyeret. La seva afiliació política no és gaire clara, però sembla que va simpatitzar amb el Partit Comunista, i tal volta hi va militar. L’assassinaren en el Camí dels Reis de la Ciutat de Mallorca, concretament a Son Puigdorfi la, la nit del […]

Petra L’afusellaren a Son Coletes el mes d’agost del trenta-sis. No pertanyia a cap partit polític, ni li coneixien un excés d’enemics. Era més aviat ric, car posseïa un bon nombre de terres, i dins l’ambient rural sobresortia com a perso na culta. Andreu Homar llegia Gaziel. Tal volta llegia massa. Capellà, Ll. (1989): Diccionari […]

Trenta-cinc anys. Casat. Treballava de jornaler i, quan esclatà l’alçament militar, es trobava a la Ciutat de Mallorca accidentalment. Cercava jornal i trobà la mort. L’assassinaren a la paret del cementiri de la ciutat, la nit del vint-i-u añ vint-i-dos d’agost del trenta-sis. Autor: Antoni Vanrell

Vivia a la barriada de Santa Catalina. Aquest home fou detingut el setembre del trenta-sis i l’assassinaren el denou de gener del trenta-set. Autor: Antoni Vanrell

Quaranta-nou anys. Casada. Era nada a un poble de Badajoz, anomenat Villanueva i, no sé per quines raons, rodolà a la presó de dones del carrer d’En Sales de la Ciutat de Mallorca, a on morí el vint de juny de l’any quaranta-dos. Autor: Antoni Vanrell

Tenia seixanta-un anys i era casat. Havia nascut en un poble de Salamanca anomenat Aldea del Obispo i acabà el gaudiu de les seves llibertats, al carrer de Son Nadalet, quaranta, baixos, de la Ciutat de Mallorca. Havia exercit de carrabiner i no degué veure el cap d’Estat amb gaire bons ulls. Dia trenta-u d’octubre […]

No sé quin seria l’ofici d’aquest home, però vivia retirat de la feina, tot i que era casat i tenia set fills. Havia nascut a Caraco, un poble de València, feia quaranta-sis anys i va desaparèixer del seu domicili a Manacor, la segona quinzena del mes d’agost del trenta-sis. El seu destí? Possiblement Son Coletes. […]

enia uns trenta-cinc anys. Era casat i, per motius de feina, vivia a Son Servera. Treballava de mosso d’estació i se’l coneixia per aquest nom, En Joan de S’Estació. Els motius que provocaren la seva mort són desconeguts. Mai no va estar afiliat a cap partit polític i ningú no sabia que tingués enemics. Així […]

Desconec quan va morir aquest home. Desconec per què va morir. Autor: Antoni Vanrell

Morí. Únicament tenc la certesa de la seva mort. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 85

Era casat i treballava de foraviler. La seva edat oscil·la entre cinquanta i seixanta anys. Amb certesa em diuen que tenia cinquanta anys. I amb la mateixa certesa m’asseguren que en tenia seixanta-un. A les sis del matí de dia vint-i-vuit de març del quaranta-un, l’afu sellaren a la paret del cementiri de la Ciutat […]

Mort. La descàrraga dels fusells esvaeix la seva història. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 85

Trenta-cinc anys. Fadrí. Li deien En Tòfol Pastes i treballava de sabater. Pertanyia al Partit Comunista. Quan era nin havia caigut d’un tramvia a Marsella i, a causa d’aquest accident, perdé un braç. Lluny d’acomplexar-se per la desgràcia, practicava el seu esport predilecte, el futbol, amb notable èxit: era l’extrem, un bon extrem, de l’equip […]

Era el secretari al poble d’Esquerra Republicana. Treballava al camp. Formà part de l’edició de sis mariandos que se’n portaren a afusellar el quinze d’octubre del trenta-sis, a les costes de Puntiró. Tot caminant, com li havien ordenat que fes, Jaume Gual deixà entreveure el seu desesper: Homo, no em mateu! Com a resposta en […]

Cinquanta-nou anys. No pertanyia a cap partit polític i, cas d’haver-se de definir, possiblement hauria optat per qualque opció conservadora i moderada. Madò Gabriela havia estat molts anys al servei de l’ecònom del poble i, possiblement, sols tenia un enemic: un personatge, al qual l’Ajuntament havia posat una multa de setze pessetes, perquè el seu […]

Tenia trenta-cinc anys i era fadrí. La nit del vint-i-dos al vint-i-tres de setembre del trenta-sis, l’assassinaren a la possessió de Son Puigdorfila, siutada en el Camí dels Reis de la Ciutat de Mallorca. Autor: Antoni Vanrell

El mataren. Desconec les circmstàncies que propiciaren la seva mort. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 83

Morí. Es a dir, el mataren. Aquesta és l’unica cosa certa que puc afegir al seu nom. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 83

Li deien En Manyana. Tenia entre trenta i quaranta anys. Casat. Pertanyia a Esquerra Republicana i vivia a Porto Colom. Treballa va de mariner i estava al servei de Jaume Mas, l’advocat condemnat a mort i executat el vint i-vuit de juliol del trenta-vuit. Ignor per qui nes raons, En Manyana va ser perseguit amb […]

Pertanyia al Partit Socialista. Vivia a s’Arenal i el trobaren mort a la carretera d’Enderrocat.  Autor: Antoni Vanrell

Cinquanta-sis anys. Fadrina. Ignor els seus antecedents polítics i tot allò que faci referència al seu passat. Passat i present, tanmateix, resten resumits en una mateixa data: la del set d’octubre del quaranta-dos. Aquest dia, Francesca Gost, morí a la presó de dones del carrer d’En Sales de la Ciutat de Mallorca. Autor: Antoni Vanrell

El pas del temps corca el records, esvaeix les petjades. D’aquest home no he pogut retrobar cap senya d’identitat. Autor: Antoni Vanrell

Setze anys. Naturalment, fadrí. Feia poc temps que treballava. El seu ofici consistia en canviar les agulles del tramvia a l’acabament de la Costa de Sa Pols. Llegia molt, però no pertanyia a cap partir polític. Sembla que un sacerdot de la barriada de S’Hort des Ca, a on vivia l’encoratjava a estudiar. Llegint el […]

Ignor quan va morir. No he pogut recuperar el seu perfil. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 82