Era el secretari al poble d’Esquerra Republicana. Treballava al camp. Formà part de l’edició de sis mariandos que se’n portaren a afusellar el quinze d’octubre del trenta-sis, a les costes de Puntiró. Tot caminant, com li havien ordenat que fes, Jaume Gual deixà entreveure el seu desesper: Homo, no em mateu! Com a resposta en Llorenç Llebro va prémer el gallet.
Autor: Antoni Vanrell
Articles Relacionats:
