Li deien En Martina. Quaranta- quatre anys, Casat. Treballava el camp i no se li coneixia cap vinculació política, cosa que fa més difícil esbrinar els motius del seu assassinat. Quan les tropes de Bayo avançaren damunt Son Servera, moltes famílies carregaren el carro i partiren cap a Manacor. Miquel Vives tenia el mul enganxat i el carro ple. Tenia el peu sobre el pujador, quan li posaren la mà a l’espatlla, “ens has d’acompanyar”. L’esposa, retgirada, va demanar què havia fet de mal el seu marit, però no trobà resposta. Un dels homes de la carrabina, va decidir calmar la seva inquietud. “No et preocupis Francinaina. En Miquel tornarà aviat”. Evidentment, no tornà. Passat un grapat de dies, Na Francinaina va creure reconèixer el bolic de la seva roba en el cementiri de la Ciutat de Mallorca.
Autor: Rosalia Dalmau
