((Manacor 1861 – Llucmajor 1938) Sociòleg. S’ordenà (1885) de prevere i es dedicà al llarg d’un decenni a l’ensenyament al Col·legi de Segon Ensenyament de Manacor. El 1898, emigrà a Montevideo (Urugui), on inicià la seva trajectòria com a sociòleg. Estudia (1901-03) sociologia a França, Bèlgica i Alemanya, i col·laborà a El Diario de Mallorca. Entre 1903 i 1907, treballà a Buenos Aires, on fou director de la Liga Democrática Cristiana, i col·laborà a la Revista Eclesiástica, de Buenos Aires, Tornà (1907) a Mallorca reclamat pel bisbe Pere Joan Campins. Fou (1907-09) director del diari confessional La Gaceta de Mallorca, El caràcter social catòlic que donà al diari topà amb la intransigència de l’integrisme mallorquí i fou destituït (1909) pel bisbe. Era corresponsal d’Acció Social Popular, a Mallorca i pronuncià conferències en les Setmanes Socials Catòliques, de Sevilla (1908) i de Barcelona (1909). Posteriorment fou rector de San Marçal (1909-13) i de Llucmajor (1913-38). Escriví El descanso dominical. Estudio ético, guanyador del Certamen de Fires i Festes de la ciutat de Mallorca (1903). (PF)
Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 13 p. 312
