El Bloc Obrer i Camperol (BOC) fou una organització política catalana d’ideologia comunista, fundada el 1930 a Barcelona com a resultat de la fusió del Partit Comunista Català (PCC) i la Federació Comunista Catalano-Balear (FCCB). També incorporà militants valencians de la Federació Comunista de Levante (FCL)
La formació naixia com a oposició al comunisme oficial de la Tercera Internacional, representat pel Partido Comunista de España (PCE). Els seus principals dirigents, entre els que destacaven Hilari Arlandis (FCL), Jordi Arquer i Saltor (PCC), Pere Bonet i Cuito, Víctor Colomer, Llibert Estartús i Vilas, Àngel Estivill, Daniel Domingo i Montserrat, Jaume Miravitlles i Navarra, Rebull (David Rey), Antoni Sesé i Artaso, Abelard Tona i Nadalmai i Joaquim Maurín i Julià (secretari general) propugnaven una federació de nacions socialistes dins Espanya, alhora que reivindicaven la lluita revolucionària, l’internacionalisme proletari basat en l’autonomia dels partits nacionals i el dret d’autodeterminació de Catalunya. Al mateix temps, s’oposaren a l’apoliticisme subversiu de la FAI i a la política social moderada de l’Esquerra Republicana de Catalunya, en un intent d’atreure’s la massa obrera catalana, afiliada en gran part a la CNT, però mancada d’un partit polític propi. Els militants procedien dels centres industrials de Catalunya i d’algunes poblacions del País Valencià; també de part de la pagesia enquadrada a la Unió de Rabassaires i de la Federació de Treballadors de la Terra.
En les eleccions del 1931 el BOC va obtenir uns 20.000 vots, i els afiliats arribaren a ésser uns 5.000. El 1933 va proposar la creació de l’Aliança Obrera i participà en els fets del sis d’octubre del 1934 sota aquesta bandera d’unitat obrera, de la qual una fracció del BOC no volia excloure cap organització i per això establí uns contactes amb la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Català Proletari i les seccions a Catalunya del PSOE i del Partido Comunista de España, que dugueren a la fusió en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (1936).
Una altra fracció s’uní amb l’Esquerra Comunista d’Andreu Nin i Pérez el novembre del 1935 per formar el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Com a òrgans del BOC destacaren el setmanari en castellà La Batalla (1930), l’Hora i Front (1932) de Barcelona, i l’Espurna (1932) i Avant (1932) de les comarques de Girona i Lleida
A MALLORCA:
A Mallorca,a finals de 1934, n’aparegué un grup constituït per expulsats del Partit Comunista d’Espanya –PCE-, entre ells Antoni Bauzà i Francesc de Gràcia. No obstant l’enfrontament amb el PCE, participà amb aquest i amb els socialistas a l’Aliança Obrera (juliol de 1935). El grup de Mallorca s’incorporà al Partit Obrer d’Unificació Marxista – POUM. (AM)
Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 2 pàg. 171
