Fill de pares esporlerins, era nascut circumstancialment a l’Argentina i retornà a Mallorca per trobar-se amb una mort de gala el denou d’octubre del trenta-sis. L’afusellaren en el Castell de Bellver, a dues passes de la cel·la on estava reclòs. La història de la seva mort és una anècdota. La història de la seva vida? Treballava de picapedrer, tenia vint-i-cinc anys i era fadrí. La darrera anècdota de la seva vida, va produir-se el dia dotze. Un dia plujós i lleig. Queia una imperceptible cameta d’aranya, cosa que no impedia els presos estirar les cames, pel pati d’armes del Castell. A poc a poc, la bandera monàrquica que onejava a dalt de la torre, esdevingué republicana. Passava que l’antiga franja morada, havia estat retenyida de vermell, perquè hi havia una mancança de banderes monàrquiques. Els presos, que se n’adonaren, esclafiren a riure, tot fent berbes sobre l’inesperat retorn de la República. Una ordre seca de l’oficial de guàrdia, reclogué els presos a les seves respectives cel·les. S’elaborava la tragèdia sobre el Castell. A les sis de la tarda, el mateix oficial, ordenà formar tots els presos en el pati i, els homes de guàrdia, reconegueren Joan Vidal, Josep Picornell i Andreu Nicolau, com els principals protagonistes per les seves característiques físiques. Andreu Nicolau anava en cos de camisa i portava els calçons romputs. Aquets calçons el portaren a la tomba.
Autor: Antoni Vanrell
