La proclamació de la República, Memoria Civil, núm. 1, Baleares, 5 enero 1986, Josep Forteza-Rei
El 14 d’abril jo estava passejant per les Rambles de Barcelona. Estudiava Medicina. La gent baixava a riuades cap a la Plaça de Sant Jaume, plena d’entusiasme. Així que vaig ser testimoni de la proclamació de la Republica Catalana per Francesc Macià des del balcó de la Generalitat.
A Barcelona acudia a nombrosos actes culturals i participava en el grup excursionista de Batista i Roca, organitzat entorn de la revista l’ALESTRA. Quan la fundació de l’Associació per la Cultura de Mallorca vaig traslladar-hi aquest esperit. I formàrem un grup, una secció excursionista.
Després de Barcelona vaig marxar a estudiar a Santiago de Compostela i després a Madrid a fer l’especialitat d’Odontologia. A Madrid notava a mancar l’ambient de la “seba”. Així que em vaig fer soci del Casal de Catalunya, que estava prop a la Plaça de Santa Ana. Vaig donar, alla, una conferència sobre la germanor entre Catalunya i Mallorca, que va causar una grata impressió.
La República era una gran passa en la conquesta de la llibertat. Vaig col·laborar molt amb Francesc de Sales Aguiló. Jo m’havia criat llegint a Folch i Torres. A casa meva es feien reunions d’amics del meu pare. Mossén Galmés ens va batiar a nou dels deu germans .. Llavors, la majoria d’intel·lectuals de Mallorca eren catalanistes.
Jo crec que, en aquell moment, entre els republicans hi va haver sectors demagògics que reclamaven sols la llibertat per a ells. Per això resultà tan ambigua: hi va haver abusos. Però generalment el republicà és un home d’esperit seré. Republicà significa ser respetuós amb els demés.
De petit vaig viure el racisme al col·legi, Record una anècdota que marcà profundament a GAFIM, amb el qual sempre m’uní una certa amistat. Durant la República vaig comprendre que el respecte que devia tothom, no el podia deure als violents. Tenc un llinatge del qual no puc ni vull renunciar. Per tot això no em feia gens de gràcia el que feia Mussolini i, sobretor, Hitler.
