Llorenç Bisbal, Memoria Civil , núm. 4, Baleares, 26 enero 1986, Sebastià Serra
Llorenç Bisbal i Barceló va néixer a Alcúdia l’1 d’agost de 1876. La seva família, d’extracció social molt humil, el posa a treballar ja de molt nin, com a porqueret. Als dotze anys es traslladà amb la família a viure a Palma, on començà a fer feina d’aprenent de sabater. L’any 1895 entrà a l’exèrcit; com a soldat serà enviat a Cuba el 1896, d’on retornarà un any després. Sembla que va esser a l’exèrcit on aprengué a llegir i a escriure. i on també va contreure una malaltia que l’acompanyà tota la vida.
Una vegada reincorporart a la vida mallorquina començà la seva lluita política, sobretot a partir del 1902. S’integrà a La Igualdad, societat obrera dels sabaters de Ciutat, on ben aviat començà a destacar. Aixímateix en aquests temps degué afiliar-se a l’Agrupació Socialista de Palma, encapçalada aleshores per Francesc Roca.
A la dreta, credencial de regidor de l’Ajuntament de Palma de 1933. A l’esquerra, reunió de personalitats civils i militars durant la República a l’hotel Formentor. Asseguts: 1 (-), 2 (Francesc Vilallonga Fàbregues, batle de Palma,) 3 (-), 4 (-), 5 (Santigao Casares Quiroga, Ministre de Governació durant el bienni socialista-republicà 1931-1933), 6 (Francesc Carreres Reura, Governador Civil, ), 7 (Llorenç Bisbal i Barceló), 8 (Josep Tomàs Renteria), 9 (Luís Garcia Ruiz). Dret al centre Martí Pons, batle de Pollença
Un socialista organitzatiu
A partir d’aquets anys la figura de Bisbal anirà creixent en importància i en prestigi. Ja el 1901 és secretari per primer cop de La Igualdad; secretari (1904-6) i vicepresident (1907-8) de l’Agrupació Socialista; vocal obrer de la Junta Local de Reformes Social (1904-8); redactor i director en diferents ocasions d’”El Obrero Balear” (1900-10; i 1913); membre del comitè executiu de la primera Federació Socialista Balear (1913-9-1915); secretari de la Federació de Societats Obreres de les Balears el 1914.
Els anys 1916-17 són força importants en la vida de Bisbal. Durant el primer es convertirà en activista convinçut enfront de la crisis de subsistències, creant la Comissió Pro-subsistències, que actuà al marge de la Junta de Subsistències oficial presidida pel governador. Durant el 1917, i arran d’esser acusat d’esser autor d’un full considerat injuriós pel fabricant sabater Sr. Estrany, el qual s’havia negat l’agost de 1916 a discutir les reivindicacions laborals presentades pels seus obrers; Bisbal serà jutjat i condemnat a més de set anys de desterrament a 25 quilòmetres de Palma. El desterrament el complí a Sóller, on fundà l’Agrupació Socialista i la Casa del Poble en sols 6 mesos d’estada, ja que aconseguí el perdó i retornà a Ciutat.
Cap del socialisme illenc
Amb la mort el 1917 de Francesc Roca, Bisbal es convertí en el cap del socialisme local, substituint el primer. Fou de nou director d’”El Obrero Balear” (1918-20); secretari de l’Agrupació Socialista (1918-19); president de la Federació de Societats Obreres (1917) i regidor de Ciutat entre 1918-21, càrrec des del qual tengué una especial incidència la seva lluita, denunciant corrupcions administratives i abogant per la municipalització de les principals subsistències.
Després d’un temps difícils per al socialisme mallorquí (“affaire” Casa del Poble, erigida gràcies a l’ajuda de Joan March; escisió comunista el 1924, quasi desaparició d’”El Obrero Balear” … aconseguirà Bisbal un redreçament del seu partit sota la Dictadura de Primo de Rivera, obtenint l’èxit d’unificar el moviment obrer illenc sota les sigles d’UGT.
Bisbal serà elegit batle de Ciutat el 15 d’abril del 1931, quan es proclamà la República, però l’octubre del mateix any dimiteix del càrrec. Es elegit president de la Federació Socialista Balear el maig de 1932, ja segurament molt malalt, allunyant-se a partir d’ara de l’activitat política concreta. Morí Llorenç Bisbal a Ciutat el 22 de febrer de l’any 1935.
