Era electricista i treballava a GESA. Casat, És, el seu un dels noms més rellevants i polèmics del socialisme mallorquí. Quan esclatà l’alçament militar, ostentava el càrrec de president de la Diputació. Dia denou de juliol, a la matinada, era una de les persones que estaven reunides al despatx del Governador Antonio Espina, quan el detingueren. Ignor com va poder sortejar el cercle de soldats que immediatament rodejà l’edifici del Govern Civil, però el cert és que ho va conseguir i la seva detenció, suposà moltes hores de treball a la policia i a la Falange mallorquina, car els era il·localitzable, tot i que investigaven qualsevol pista, malgrat no oferís garantia de seriositat. Jaume Garcias, era un dels homes que havien de consumar la fal·làcia més enorme que es propalà entre la població com era el Pla Lenin, adreçat a assassinar tota persona de bé que visqués a Mallorca. Per tant, per a qualsevol ciutadà, era gairebé un deure col·laborar a la seva captura i mort. Ell i Sebastià Ferretjans, foren possiblement les dues persones més cercades. Precisament sembla cert que Ferretjans li proposà a Garcias escapar-se amb ell cap a Menorca, però aquest decantà l’oferiment, adduint raons de seguretat. Mai no s’havia equivocat tant. Acabava de firmar la seva sentència de mort. L’u de gener del trenta-nou, el diari El Dia publicava la següent notícia: Ayer, por la mañana, fue detenido después de grandes pesquisas, en el barrio de la Indioteria, el que fue funesto político socialista Jaime García Obrador que desempeñó el cargo de Teniente de Alcalde. Ultimamente havia sido nombrado Presidente de la Diputación Provincial.
 |
Es digna de todo elogio la labor que han realizado los guardias municipales don Lorenzo Planas y don Miguel Binimelis, apoyados por don Antonio Mas y el guardia civil señor Trobat que han desplegado gran actividad para la detención del politicastro.
Según nuestros informes, Jaime García, al estallar el Glorioso Movimiento Salvador de España, se ocultó en una casa del barrio de San Antonio y allí permaneció durante mucho tiempo; y luego, sin duda por temor a ser descubierto, se cobijó en una vivienda del caserío de la Indiotería, que habita el padre del que antes lo tenía oculto.
Con motivo de tal detención, els inspector-jefe de la guardia urbana don Miguel Cerdà ha sido muy felicitado, por el acierto e interés con que desenvuelve su cometido.
Així, a punt de caure Barcelona que ja no podria enviar més avions a bombardejar, la detenció de Garcias suposava per als feixistes mallorquins, la possibilitat de cloure el període de guerra amb tancador d’or. Dels capos de la política mallorquina faltaven Ferretjans i Alomar, però tant l’un com l’altre eren inabastables. Garcias era la derrera peça cobdiciada. Un detingut a la presó provincial que passejava pel pati, el va veure guaitar per una de les finestres. S’adonà Garcias que l’havia conegut i entre ells dos s’establí un diàleg sense paraules. La sorpresa que reflectia el rostre del pres, volia dir: Què fas ací? I la resposta de Garcias no pogué ser més eloqüent. Arronsà les espatlles i es retirà de la finestra. El deu de maig del trenta-nou, compareixia davant el Consell de Guerra instal·lat a l’Escola d’Arts i Oficis i amb ell eren jutjats Josep Torres, Sebastià Bennàser, Gabriel Mas i Margalida Ripoll, acusats d’auxili a la rebel·lió. El condemnaren a mort i la sentència fou executada el quatra d’agost a la paret del cementiri de la Ciutat de Mallorca
Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 78
 |
(Palma 1894 – 1939) Polític. Fou col·laborador d’El Obrero Balear des del 1914. El 1920, era president de la Societat d’Electricistes l’Energia i, el 1921, de l’Agrupació Socialista de Palma. El 1922, va esser elegit vice-president de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble i, el 1927, president de les Joventuts Socialistes. Elegit regidor de l’Ajuntament de Palma l’abril de 1931, l’octubre d’aquest any fou expulsat del PSOE i participà en la fundació del Partit Socialista Independent -PSI-. A la fi del 1933, tornà al PSOE i fou elegit president de la Unió General de Treballadors –UGT-. Després de la victòria del Front Popular a les eleccions de febrer del 1936, fou elegit president de la Diputació Provincial. Durant la Guerra Civil (1936-39). s’amagà. Detengut el maig del 1939, fou condemnat a mort i afusellat (AN)
Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 6 pàgs. 172 – 173
Carta alentadora, EL OBRERO BALEAR nº 1006, 10 de junio de 1921
Una interviu con Jaime García, El Obrero Balear, 20 marzo de 1936
Jaume Garcías i Obrador, el último presidente republicano de la Diputación
Fusilado en agosto de 1939, será nombrado hijo predilecto por el Consell, con motivo de la Diada de Mallorca
Jaume Garcias i Obrador / R. Gallego. Diari de Balears., 10/06/2005
Jaume Garcias obrador, fill predilecte de Mallorca i criminal / Manel Suárez Salvà.
En representació de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Història de Mallorca.
| EL OBRERO BALEAR | |
| Vuelvo a insistir sobre la UGT de Mallorca Jaume Garcia EL OBRERO BALEAR nº 1219 21 de agosto de 1925 | ¡Oh gran día, yo te saludo! Jaume Garcia EL OBRERO BALEAR nº 1255 1 de mayo de 1926 ————————————————————- |
| EL II CONGRESO DE LA UGT DE BALEARES – ¡Buena jornada, sigamos adelante! Jaume Garcia EL OBRERO BALEAR nº 1281 6 de noviembre de 1926 |
 Comissió Gestora Municipal de Palma, abril 1932. Drets, Jaume Bauçà Far. Jaume Rebassa Garcies, Alexandre Jaume Rosselló, Ignasi Ferretjans San Juan, Josep Porta, Joan Monserrat Parets, Jaume García Obrador, Vicent Roig, Vicenç Tejada. Asseguts: José Tomas Rentería, Francesc Julià Perelló, Gabriel Alomar Villalonga, Llorenç Biscal Barceló i Antoni Pou Reus. |
