Organització política del Partit Socialista Obrer Espanyol -PSOE- a les Illes Balears. El PSOE fou fundat a Madrid (1879) per Pablo Iglesias. La implantació del partit socialista a Mallorca està relacionada amb les activitats de l’Ateneu Obrer Mallorquí i amb les primeres commemoracions de la Festa del Treball. Les primeres agrupacions socialistes foren creades (1892) a Palma i Manacor pel tipògraf Pere Pascual Morey. En els seus origens, el partit aparegué molt vinculat a l’associacionisme obrer de resistència. Entre 1892 i 1894. l’Agrupació Socialista de Palma edità La Bandera Roja. El març de 1893, el PSOE es presentà per primera vegada a les eleccions a Corts per la circumscripció de Mallorca. Els candidats foren Antonio Garcia Quejido, Pablo Iglesias i Pere Pascual, i obtengueren 307 vots. Desprès d’uns anys d’efervescència, durant el quals l’agrupació de Palma tengué un paper determinant en la constitució de diverses societats obreres, en els darrers anys del s.XX aquesta es va veure arraconada per la reorganització de l’obrerisme republicà. El sabater Francesc Roca Hernández n’esdevengué el principal dirigent. Des de 1900, l’agrupació de Palma edità el setmanari El Obrero Balear, que es publicà fins a 1936. El 1901, Francesc Roca fou elegit regidor de l’Ajuntament de Palma. A diferents eleccions generals, el PSOE passà a Mallorca de 278 vots (1890) a 160 (1901), 631 (1903) i a 448 (1905). Entre 1901 i 1911, s’organitzaren grups socialistes a Capdepera , Llucmajor i Marratxí. En aquest període, aparegueren importants divergències entre l’agrupació de Palma i les dels pobles, a causa de l’oposició d’aquestes al socialisme reivindicatiu i a l’enfrontamen t amb la patronal. Entre 1906 i 1908, n’eren dirigents destacats Llorenç Bisbal, Jaume Marí, Miquel Porcel i Francesc Roca. El 1907, fou fundat un grup de Joventuts Socialistes a Palma. Entre 1909 i 1911, els socialistes impulsaren cooperatives de consum a Alaró, Artà, Bunyola i Palma. Després d’un fracassat intent de crear una Confederació d’Agrupacions Socialistes de Catalunya i Balears (1909), el 1913 es constituí la Federació Socialista Balear -FSB-, amb agrupacions a Llucmajor , Manacor, Marratxí i Palma . La continuació de l’enfrontament entre l’agrupació de Palma i les dels pobles – especialment la de Llucmajor, on s’havia desenvolupat molt el socialisme mutualista -, provocaren la seva dissolució el 1915. Després de la Setmana Tràgica (1909), els socialistes col·laboraren amb els republicans, i en ocasions fins i tot amb els liberals. Gràcies a aquest acord. Llorenç Bisbal fou elegit (1917) regidor de l’Ajuntament de Palma. Entre 1918 i 1923, el partit es veure molt influït pel verguisme, defensat pels principals dirigents socialistes, especialment Joan Monserrat Parets. Durant aquells anys, els socialistes conegueren un important augment d’influència que es va veure trencat per l’escisió comunista de 1921, que arroseguà la pràctica totalitat de les joventuts. A les eleccions municipals de 1920, foren elegits regidors socialistes a Alaró, Esporles, Lloseta, Llucmajor, Manacor i Palma. La polèmica entre verguistes i antiverguistes provocà una breu crisi el 1923. Després del cop d’estat de Primo de Rivera, amb la inauguració de la nova Casa del Poble (1924) i la fundació de la Unió General de Treballadors -UGT- de Balears (1925), el partir conegué un fort impuls (1925-26). Entre 1927 i 1929, però, es va veure molt afectat per la crisis del moviment societari. Durnant aquells anys, el PSOE només tengué uns 40 militants a Mallorca. Entre 1929 i 1930, es produí una certa reorganització. L’abril de 1930, el partit fèu part del Front Únic Antimonàrquic i aconseguí quatre regidors a Palma i denou als pobles. Durnat els anys de la II República (1931-36), el PSOE matisà el seu rígid obrerisme tradicional i assolí responsabilitats administratives a diversos ajuntaments de Mallorca. Així Llorenç Bisbal fou elegit (1931) batle de Palma. D’altra banda, l’advocat socialista Alexandre Jaume, considerat com el primer intel·lectual del partit a Mallorca, fou elegit (1931) diputat a les Corts espanyoles, amb 27.802 vots a Mallorca. Els socialistes conegueren un espectacular creixement, especialment als pobles, on es crearen noves agrupacions, molt vinculades en general amb el moviment sindical. El 1932, es reconstituí l’FSB, amb setze agrupacions i 1.139 afiliats. Llorenç Bisbal en fou elegit president i Andreu Crespí secretari. Durant el bienni reformista (1931-33), el suport dels socialistes a la gestió governamental els enfrontà constantment amb els anarco-sindicalistes i els comunistes. D’altra banda, la polèmica provocada pel trencament de l’aliança amb els republicans, donà lloc a l’escisió (1931-33) d’un grup de militants, encapçalats per Jaume Bauçà, Sebastià Ferretjans, Jaume Garcies i Vicenç Torres, els quals constituïren el Partit Socialista Independent. A les eleccions a Corts de novembre de 1933, els socialistes formaren coalició amb Acció Republicana i no aconseguiren cap diputat. Alexandre Jaume només obtengué 27.271 votos a Mallorca. Des de 1933, l’FSB conegué la divisió entre les tendències prietista i caballerista. Aquesta darrera aconseguí el control de l’UGT i de les Joventuts Socialistes. Després de la insurrecció d’octubre de 1934, el partir centrà l’activitat en la lluita per l’amnistia i el suport als presos. La relació amb els comunistes es féu cada vegada més estreta. Des de mitjan 1935, les Joventuts Socialistes varen adquirir molta d’importància i varen accelerar el procés d’unificació amb les Joventuts Comunistes. A les eleccions de febrer de 1936, la candidatura del Front Popular, en la qual figurava el PSOE, fou àmpliament derrotada a les Balears. Els candidats socialistes, Antoni Gomila i Alexandre Jaume, varen obtenir 43.487 i 43.382 vots, respectivament. La victòria estatal del Front Popular va permetre a l’esquerra mallorquina recuperar amb escreix el poder institucional perdut durant el bienni negre. Així. el socialista Jaume Garcias fou elegit president de la Diputació Provincial de Balears. Al III Congrés de l’FSB, celebrat el 18 d’abril, els caballeristes, aliats amb el sector centrista encapçalat per Ignasi Ferretjans, varen derrotar els prietistes. El 30 de maig, però, se celebrà un congrès extraordinari, d’on sortiren guanyadors els prietistes. Després de l’alçament militar, socialistes, com Jaume Bauzà, Antoni Bernat, Jaume Garcias, Alexandre Jaume, Joan Monserrat Parets i Antoni Ribas, foren executats i molts d’altres empresonats. A Barcelona, alguns socialistes mallorquins que havien arribat per participar en l’Olimpiada Popular, constituïren l’Agrupació de Socialistes Balears Refugiats a Catalunya, la qual edità (abril-juliol de 1937) el Suplement de El Obrero Balear. El juny de 1937, en fou elegit president Ignasi Ferretjans. A Menorca, que va quedar a la zona republicana fins al febrer de 1939. es reconstituí l’FSB (agost de 1937), i en fou elegit president el gabellí Jaume Alzina Sancho. L’estiu de 1941, un grup d’antics militants de les joventuts, encapçalats per Antoni Gil Julià, reorganitzaven l’FSB a Mallorca. Editaren clandestinament el fullet Contacto, i participaren a l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques. Al final de la dècada, es dissolgueren. A l’exili destacà l’activitat d’Ignasi Ferretjans, que fou president de l’Agrupació de Socialiestes Espanyols de Mèxic. Des dels anys cinquanta i fins al final del franquisme, el PSOE fou pràcticament inexistent a Mallorca [ …]
Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 12 pàgs. 395 – 396
 |  |
| El moviment obrer a Mallorca | El moviment obrer a les Balears (1869-1936) |
| Pere Gabriel i Sirvent | Pere Gabriel i Sirvent |
| Curial – Lavínia Barcelona, 1972 | Edicions Documenta Balear Palma, 1996, |
Agrupación Socialista de Palma / 1905
Renovación de la Junta Directiva
Esta colectividad ha renovado su Junta Directiva la que ha quedado constituida en la forma siguiente:
Presidente: Jaume Marí
Vicepresidente: Guillermo Nicolau
Depositario: Miquel Porcel
Contador: Agustín Roca.
Secretario del exterior: Damián Ballester Mas.
Id. del interior: Llorenç Bisbal Barceló
Vocal 1º: Francisco Julia
Vocal 2º: Guillermo Burguera
Vocal 3º: Carlos Ginard
Estos compañeros al posesionarse de sus cargos envían un fraternal saludo a todos los que luchan por la causa de los explotados
EL OBRERO BALEAR, Núm. 217, 14 de enero de 1905
Agrupación Socialista de Palma / 1905
Junta General Ordinaria
Esta Agrupación celebrará su junta general ordinaria el próximo lunes día 3 de Julio a las ocho y media de la noche, en la cual, como marca el reglamento, se procederá a la renovación de media junta directiva.
Se encarece la asistencia de todos los afiliados,
Palma 29 de Junio de 1905.- El Secretario, L. Bisbal
EL OBRERO BALEAR, Núm. 240, 1 de julio de 1905
Agrupación Socialista de Palma / 1907
Renovación de la Junta Directiva
En asamblea general ordinaria celebrada el día 7 del corriente se renovaron los cargos del Comité de la misma, quedando constituido en la forma siguiente:
Presidente, Jaume M. Marí
vicepresidente, Llorenç Bisbal Barceló
secretario del exterior, Damià Ballester Mas
secretario del interior, Gabriel Picornell Serra
contador, Jaume Bauzá Far
Tesorero, Miquel Porcel Torrens
vocal 1º Antonio Torrens Otero
vocal 2º Rafael Soler y
vocal 3º Carlos Ginard Bonafé
EL OBRERO BALEAR, Núm. 320, 12 de enero de 1907
MANACOR : Junta Directiva Agrupación Socialista y sociedad cooperativa
EL OBRERO BALEAR, Núm. 328, 25 de enero de 1908
Agrupación Socialista de Palma / 1908
Renovación de la Junta Directiva
En la asamblea general celebrada el día 9 del corriente, procediose al cambio de los cargos administrativos del Comité, quedando constituido en la forma siguiente:
Jaume Marí Marí, presidente: Jaime Orell Moyá, vicepresidente; Miquel Porcel Torrens, tesorero; Matías Quevedo Florit, contador; Agustín Roca Garcías, secretario del exterior; Carlos Ginard Bonafé, secretario del interior; vocales, Antonio Torres Otero, Rafael Soler Femenias y Miguel Crespí Mas.
En la misma asamblea acordose protestar del proyecto de ley del Terrorismo y adherirse a la información hecha por el compañero Iglesias ante la Comisión Parlamentaria.
EL OBRERO BALEAR, Núm. 352, 11 de julio de 1908
Agrupación Socialista de Palma / 1909
Renovación de la Junta Directiva
En la Asamblea general celebrada el día 4 del corriente se renovaron los cargos del Comité quedando constituido en la forma siguiente:
Miquel Porcel, presidente; Miguel Crespí, vice-presidente; Agustín Roca, secretario 1º; Carlos Ginard, secretario 2º; Matías Quevedo, contador; Juan Ballester, tesorero; Pedro Juan Bonet, vocal 1º; Rafael Soler, vocal 2º y Antonio Torrens, vocal 3º.
La correspondencia a nombre del Secretario 1º, Socorro 122.
EL OBRERO BALEAR, Núm. 370, 9 de enero de 1909
Agrupación Socialista de Palma / 1909
Esta entidad, en junta general ordinaria celebrada el día 5 de los corrientes, renovó a una mitad de los cargos de su Comité, quedando constituido en la forma siguiente:
Presidente, Miguel Porcel.- Vicepresidente, Miguel Crespí..- Depositario, Juan Ferrer.- Contador, Guillermo Sastre.- Secretario del exterior, Agustín Roca.- Secretario del interior, Vicente Paul.- Vocales: 1º Rafael Soler.- 2º Antonio Torrens y 3º Pedro Culabrán.
La correspondencia se dirigirá a nombre del Secretario del exterior, Agustín Roca.- Socorro, 122.
EL OBRERO BALEAR, Núm. 396, 10 de julio de 1909
Agrupación Socialista de Palma / 1911
En la Junta General ordinaria celebrada el día 16 del corriente por la Agrupación Socialista esta entidad renovó su Comité, quedando constituido esto por los siguientes compañeros:
Presidente, Francisco Roca; Vicepresidente, Vicente Paul; Secretario, Jaime Bauzá; Vicesecretario, Agustín Pérez; Tesorero, Juan Ferrer; Contador, Guillermo Sastre; Vocal 1º, Miguel Crespí; Idem 2º, Antonio Torrens; Idem 3º, Rafael Soler.
EL OBRERO BALEAR, Núm. 462, 21 de enero de 1911
Agrupación Socialista de Marratxí / 1909
Fundación
Marratxí / Fundación / Ag. Socialista, EL OBRERO BALEAR, Núm. 378, 6 de marzo de 1909
Marratxí / Agrupación Socialista, EL OBRERO BALEAR, Núm. 389, 22 de mayo de 1909
Marratxí / Agrupación Socialista, EL OBRERO BALEAR, Núm. 390, 29 de mayo de 1909
Marratxí / Agrupación Socialista, EL OBRERO BALEAR, Núm. 462, 21 de enero de 1911
Agrupación Socialista de Manacor
Agrupación Socialista de Manacor / 1906
Constitución de la Agrupación Socialista de Manacor / 1906, EL OBRERO BALEAR, Núm. 317, 22 de diciembre de 1906
Manacor / Junta Directiva Agrupación Socialista y sociedad cooperativa, EL OBRERO BALEAR, Núm. 328, 25 de enero de 1908
Agrupación Socialista de Manacor, EL OBRERO BALEAR, Núm. 374, 6 de febrero de 1909
Manacor / Agrupación Socialista, EL OBRERO BALEAR, Núm. 462, 21 de enero de 1911
Agrupación Socialista de Llucmajor
Lluchmayor – Constituida Agrupación Socialista, EL OBRERO BALEAR 284, 16 de diciembre de 1905
1907 – Agrupación Socialista, Renovación de cargos, EL OBRERO BALEAR nº 320, 12 de enero de 1907
Mitin pro-mineros, EL OBRERO BALEAR, Núm. 374, 6 de febrero de 1909
Lluchmayor : elección juntas directivas, EL OBRERO BALEAR, Núm. 410, 15 de enero de 1910
Renovación Agrupación Socialista, EL OBRERO BALEAR, Núm. 462, 21 de enero de 1911
Un acuerdo /constitución de la Confederación de Agrupaciones Socialistas Catalana-Balear, EL OBRERO BALEAR, Núm. 396, 10 de julio de 1909
Confederación socialista Catalana-Balear, “El Obrero Balear” y “La Internacional”, EL OBRERO BALEAR, Núm. 397, 18 de julio de 1909
II Congreso de la Federación Socialista Catalana, EL OBRERO BALEAR, Núm. 397, 17 de julio de 1909
CONGRESO SOCIALISTA BALEAR, EL OBRERO BALEAR nº 570, 11 de enero de 1913
El Gobierno y las subsistencias /Congreso Socialista Balear extraordinario, EL OBRERO BALEAR nº 688, 10 de abril de 1915
La huelga de los pintores – Agrupación Socialista, EL OBRERO BALEAR, Núm. 797, 19 de mayo de 1917
