Tenia uns trenta-cinc anys. Fadrí. Treballava de guixaire. Pertanyia al Partit Comunista i gaudia de fama de bon orador. Deien que no era mallorquí. Que era una agent rus vingut de fora Mallorca, però tot era mentida. Dins l’escala d’odis que les diverses actituds esquerranes podien despertar entre les dretes, Lluís Montero ocupava lloc de privilegi. Ignor quan es va produir la seva mort, tot i que possiblement es produís dins el setembre del trenta-sis. Conec l’indret: el Castell de Bellver. Per les avingudes, un grup de dones que anaven a triar bessó, veren passar dins un camió quatre baguls de fusta blanca. Dins un hi duien Joan Mercant; dins un altre, Lluís Montero. Una de les dones ho va explicar a les altres. I afegí: els han mort avui, a les sis de la matinada.
Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàgs. 114 – 115
