Cinquanta-dos anys. Casat. Havia estar sergent d’Infanteria i, quan esclatà la rebel·lió militar, era cap d’un dels negociats de l’Ajuntament. Pertanyia al Partit Comunista, pero bàsicament era un anticlerical. Va llevar la M del seu nom original, Mateu, per quedar-se convertit en Ateu. Fundà l’any trenta-u un setmanari, “La Sotana Roja”, destinat a denunciar l’església vergonyant- Home adinerat i extremadament espectacular amb els seus fets, viatjà a Rússia per tal d’assabentar-se del funcionament de La Lliga Atea i, de retorn, va pronunciar un a conferència sobre les seves experiències en el local dels republicans federals. Llibertari, vital i colorista, Ateu Martí va ser l’ànima del comitè organitzador de l’homenatge a Margalida Tarongí, jueva cremada per la Inquisició. No és estrany que un home tan bellugadís i punyent amb les seves crítiques, arrossegàs els odis dels poderosos i dels poc imaginatius. L’acusaven de ser un agent de Moscú. L’acusaven de ser un monstre. Va ser una de les primeres víctimes de la repressió. La nit del cinc al sis d’agost del trenta-sis, l’assassinaren a Génova, en el Coll de Sa Creu.
Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàgs. 101 – 102
(Palma – 1890 -1936) Polític i periodista. De posició benestant i d’ideologia esquerrana radical, el 1918 era dirigent republicà, Entre 1919 i 1923, fou militant del Partit Socialista Obrer Espanyol -PSOE-. Durant els anys treinta, milità esporàdicament en el Partit Comunista d’Espanya, pel qual fou candidat a diputat a les eleccions de 1933. Fou (1931) el primer director del setmanari comunista Nuestra Palabra. També es relacionà amb els anarco-sindicalistes i col·laborà amb Cultura Obrera. Lliure pensador i anticlerical, fundà i presidi (1930) la Lliga Laica de Mallorcai dirigí (1931) el periòdic antireligiòs La Sotana Roja. Publicà (1932) l’opuscle anticlerical Temas. La riquesa dels richs está fornida de la sanch d’els pobres. Protagonitzà diversos fets cèlebres contra la religió catòlica, com el de prescindir (1930) de la M del seu nom propi. Fou el primer mallorquí que viatjà a la Unió Soviètica. El 1924, ingressà a la lògia maçònica Renovació 20, de Palma. El 1935, impulsà a s’Arenal la cooperativa de producció la Unió dels Trencadors. Fortament combatut per la dreta mallorquina, fou empresonat arran dels fets d’octubre de 1934 i patí (1935) un atemptat frustrat. Fou assassinat al començament de la Guerra Civil (DG).
Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 10 pàg. 287
 |
 |
Martí Miquel, Mateu, Ateu, periodista, maçó i polític (Palma 1890-1936). Procedent del republicanisme, entre 1919 i 1923 fou militant del PSOE. El 1924, ingressà en la lògia maçònica Renovació 20, de Palma. Durant els anys de la Segona República, milità de manera intermitent en el PCE, partit pel qual fou candidat a diputat en les eleccions de novembre de 1933. fou el primer mallorquí que viatjà a la Unió Soviètica, país d’on tornà entusiasmat. Col·laborà amb el Socors Roig Internacional, grup en el qual fou vocal (1933). Abrandat anticlerical, fundà i presidí (1930-31) la Lliga Laica de Mallorca, i publicà diversos opuscles antireligiosos, com Temas. La riquesa dels richs está fornida de la sanch d’els pobres (1932). Protagonitzà diversos fets cèlebres contra la religió catòlica, com el de prescindir de la M del seu nom propi. Com a periodista, des del decenni dels vint col·laborà en diverses publicacions com Cultura Obrera, Antorxa , Ciudadanía i El Obrero Balear, i fou director (1931) de Nuestra Palabra i La Sotana Roja. Odiat per la dreta mallorquina, fou detingut arran dels fets d’Octubre de 1934, i patí (1935) un atemptat frustat. El 1935, impulsà a s’Arenal la cooperativa de producció la Unió dels Trencadors. Poc després de l’alçament militar de juliol de 1936, s’amagà a la cova d’en Durí, de s’Arenal. Detingut fou assassinat la nit del 5 al 6 d’agost en una vorera de carretera, al Coll de sa Creu. Es conten nombroses llegendes sobre la seva mort, com que fou engolit viu per dos porcs o que fou obligat a córrer en el canòdrom de Palma, usat com a blanc. Durant els anys de la postguerra, el Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme obrí un expedient contra ell, que el 1958 encara no havia estar resolt [DG]
Bibliografia: CAPELLÀ, Llorenç. Diccionari vermell, Palma, 1989. GABRIEL, Pere. El moviment obrer a Mallorca. Barcelona, 1973; “Socialisme, sindicalisme i comunisme a Mallorca (1929-1933)”. A: Recerques. 1972, Barcelona, núm. 2 pàg. 163-189. GINARD FÉRON, David. La resistència antifranquista a Mallorca (1939-1948), Palma, 1991; L’esquerra mallorquina i el franquisme. Palma 1994: i “Martí Miquel, Mateu”. Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. X. Palma, 1988, pàg. 287.
Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans, Obra coordinada per Maria Teresa Martínez de Saz (s. XIX) i Pelai Pagès Blanch (s. XX), Barcelona, Universitat, Abadía de Monserrat, 2000, pàg. 840
Hay que votar, La Sotana Roja, núm. 5, 18 junio 1931, Ateo Martí
Aniversario, Cultura Obrera, núm. 30, 18 abril 1932, Ateo Martí
Un remolí de mort a les pedreres, S’ARENAL – COLL D’EN REBASSA, Memoria Civil, núm. 32, Baleares, 10 agosto 1986, Damià Quetgles
ATEO MARTÍ, UN ACTIVISTA ANTICLERICAL EN LA SEGUNDA REPÚBLICA (1931-1936) / David Ginard Féron HISPANIA NOVA Revista de Historia Contemporánea Núm. 18, año 2020
“Ateu Martí (1889-1936). Anticlericalisme i compromís republicà” David Ginard i Feron
