El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) és una de les dues formacions polítiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauració espanyola de 1874.
El gran impulsor del sistema i del partit fou Antonio Cánovas del Castillo que aglutinà al seu entorn vells moderats, la majoria dels unionistes, progressistes constitucionals desenganyats de la revolució del 68. El partit queda constituït al 1875 i tenia com a principals eixos la Monarquia alfonsina, la religió catòlica, l’orde social i el sufragi censatari. La seva base social la formaven nobles, grans burgesos i importants terratinents.
Fins els darrers anys del segle XIX Cánovas del Castillo va ser la peça fonamental del Partit Conservador que s’enfrontà en la guerra carlina i les guerres de Cuba. Després de l’assassinat de Cánovas la disputa dins el partit afavorí a Antoni Maura que assumí la direcció fins a 1909. La Setmana Tràgica porta una forta campanya contra Maura que porta a la seva dimissió com a president del govern i l’escissió del partit entre mauristes i idonis. El líder conservador dels anys 10 del segle XX fou Eduardo Dato.
Col·laboradors de la Viquipèdia. Partit Liberal Conservador [en línia]. Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure, 2007. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Liberal_Conservador&oldid=994637>.
