(Inca, 1903 – 1938). De familia pagesa, de can Sot, ben aviat es va posar a fer feina de fuster i després de sabater, ofici que exercí la resta de la seva vida. Autodidacte. Va ingressar en el sindicat anarquista La Indústria i va participar en la vaga general de subsistències a Inca (1919). Va emigrar a França el 1929, a consequència de la repressió de la dictadura monàrquica, i s’hi establí com a sabater en un taller dels germans Llobera, prop de l’Arc del Trionf parisenc. En l’exili francès es va familiaritzar amb els autors llibertaris (Kropotkin, Proudhon, Bakunin) i altres escriptors socials. En 1931, amb la República, torna a Mallorca ben imbuït del pensament anarquista, s’afilia a la Confederació Nacional del Treball, i col·labora activament en Cultura Obrera (sota el pseudònim d’Enjolràs), Avance, Adelante i la Revista Blanca; on tracta principalment temes sobre la situació obrera i l’atur, la denúncia del Poder i els seus instruments (l’Església, l’Estat, l’Exèrcit i la democràcia burguesa republicana), la revolució social i la importància de la cultura com a eina de transformació revolucionària. En 1932 és elegit secretari del sindicat La Justícia. Va ser empresonat el 1934 per mor de la repressió desfermada per la fallida revolució d’Astúries. El 1935, va fundar l’Ateneu Llibertari de la Justícia (carrer del Palmer, 46, d’Inca), un ateneu que comptava amb biblioteca, companyia teatral i cor musical, i del qual va ser secretari. El 19 de juliol de 1936 va ser detingut juntament amb els seus germans Tomeu i Francesc. El seu cas va ser sobresegut dues vegades, fins que un jutge va revocar les sentències, i va ser afusellat el 22 de juliol de 1938. Va deixar vídua i fill. Francesc Buades, son germà, també anarquista, va patir set anys d’empresonament i un desterrament a València; va morir el 1986.
Albert Herranz Hammer / Joana Maria Roque Company, La Segona República a Mallorca, pàgs. 90 – 91
Li deien En Sot i estava afiliat a la CNT. Va ser sotmès a Consell de Guerra i l’afusellaren en el cementiri d’Inca. Sabater d’ofici, era un home d’una gran fermesa de caràcter. Quan la seva esposa anava camí del cementiri per veure’l abans de l’execució, una descàrrega de fusells li indicà que arribava tard. Els seus xiscles de dolor, sols trobaren ressò en la sorpresa d’un falangista. I ara per què plora aquesta? Gabriel Buades, que havia escampat passió en tots els actes de la seva vida, moria davant la fantasmal indiferència del seu poble. L’esposa eixugà amb un mocador la sang vessada.
Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 42
Va néixer a Inca l’any 1903 i fou assassinat el 2 de juliol de 1938. Fill d’una familia pagesa, va començar a fer feina ben prest primer de fuster i més tard de sabater. Sense estudis, fou autodidacta i pareix a ser que va ensenyar a llegir i escriure a la seva germana. El 1921 ja apareix com a subscriptor del periòdic anarquista Cultura Obrera. El 1926 fou detingut i empresonat uns dies per “agitador revolucionari” i el 1929 fugí a França i treballar a un taller dels germans Llobera, prop de l’Arc del Triomf parisí. Allà a França continuà la seva formació en l’anarquisme. El 1931 tornà a Inca on fou un dels personatges més destacats del moviment llibertari. Durant toda la Segona República estigué actiu, escrivint en diverses revistes i periòdics de caire anarquista com per exemple Cultura Obrera, Avance, Adelante, Fructidor i la Revista Blanca, alguns cops baix el pseudònim d’Enjolras. Ja el 2 de març de 1932 fou elegit secretari del sindicat inquer La Justicia, continuant en el càrrec encara l’any 1933. El 1935 fou un dels fundadors i president de l’Ateneu Cultural Inquense, que comptà amb un petit cafè, una biblioteca, un cor i s’hi posà en marxa el grup de teatre La Estrella. al carrer de Palmer, nº 46 d’Inca. Allà juntament amb altres, es dedicà també a ensenyar a altres obrers. El 19 de juliol de 1936 fou detingut juntament amb els seus germans Tomeu i Francesc. Ell i Francesc passaren al vaixell presó Jaume I, després a Can Mir i finalment a la presó situada al Claustre de San Domènec d’Inca. El seu cas és sobresegut dos cops, fins que un jutge revocà les sentències, i fou assassinat el 2 de juliol de 1938. Deixà una vídua i un fill. El seu germà encara patí set anys de presó i un desterrament a València || Font: ARM, Govern Civil, 1592/331 || Bibliografia: BUADES, J. (2005): KRASCHUTZKI, H. (2004); BOSCH, G. (2005)
Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS LLIBERTÀRIS DE LES ILLES BALEARS. VOLUM I: MALLORCA || 1869-1952 , pàg. 32
ESBERLAR LA HISTORIA: GABRIEL BUADES, INQUER, SABATER REVOLUCIONARI (1903-1938) – Joan Buades – Lluc, núm. 727, març, 1986 [ PDF ]
 |  |  |  |
| Gabriel Buades i Pons POL·LEN LLIBERTARI Joan BuadesPlaguetes del Raval – Associació Cultural Índex – Edicions El Moixet Demagog, Palma, 2005 | Llorenç Capellà DICCIONARI VERMELL Editorial Moll, Palma, 1989 ———————————- | ELS INVISIBLES Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. VOLUM I: MALLORCA/1869-1952 Grup d’Estudis Llibertaris “Els Oblidats” Palma, 2011 | Albert Herranz / Joana Maria Roque La Segona República a MallorcaMiquel Font Editor, Palma, 2006 |
