Manacor
Li deien En Ravell. Tenia trenta-nou anys i era casat. D’ofici era soldador. Tothom coneixia la seva militància a Unió Republicana, car era un home apassionat que no amagava els seus ideals. A les darreres eleccions, abans de la rebel·lió militar, agafà una urna electoral i la llançà enmig del carrer, En canvi, un home tan brau va ser caçat con un conill. L’onze d’agost un grup de feixistes pretengueren detenir-lo, però ja havia fugit de ca seva. Era al camp, deien. I al camp anaren a cercar-lo. No el trobaren i, de retorn al poble, feren beure un tassó d’oli de rici al fill de dotze anys, que era el qui els havia donat les senyes per trobar-lo. Pere Estelrich realment hi era, al camp, a Son Pereandreu. Allí acudiren els falangistes al cap d’uns dies i trobaren l’al·lot. A on és ton pare? No ho sé. Son pare estava amagat amb en Pere Massanet, però no ho diria. Per tal d’espantar-lo li fermaren els peus amb una corda i els baixaren, lentament, cap per avall, pel coll del pou. Tampoc no aconseguiren res. On era Pere Estelrich? Jo ara els ho puc indicar: camí de Les Planes de Sant Llorenç, que era un terreny que coneixia perquè hi tallava llenya. Potser presentís la mort, així mateix, perquè s’estengué en consideracions morals als seus fills, abans d’agafar tros. Al mes i mig de ser a Les Planes decidí, sempre acompanyat de Pere Massanet, retornara Son Pereandreu. Mai no hi arribaria, Per terres d’Es Rafalet els sorprengueren dos falangistes que passaven en cotxe per la carretera, Els apuntaren. Els detingueren. Els encotxaren … Els encotxaren? No. Els dos companys decidiren provar sort i es llançaren a una carrera folla per mig dels terrossos. Quan sonaren els trets, En Massanet va tirar-se a terra i Pere Estelrich va caure mal ferit. Eren les onze del matí del trenta-u d’agost del trenta-sis. Els dos falangistes donaren part que havien deixat dos cadàvers al sol, un per cap. A les quatre i mitja els anaren a cercar. Massanet havia fugit camí de Son Pereandreu, sense saber que amb el seu esforç únicament aconseguia allargassar una mica més la seva vida. Pere Estelrich encara era viu, El remataren allà mateix, i cremaren les seves despulles en el cementiri.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 63
