Sindicat d’obrers del calçat constituït (1892) a Palma. Té com a antecedent una societat de sabaters afiliada a l’Associació Internacional de Treballadors –AIT-, que actuà amb el mateix nom entre 1869 i 1874. Va aconseguir una gran influència dins el moviment obrer mallorquí per causa de la importància de la indústria de la sabata, dels seus vincles amb els principals dirigents socialistas mallorquins i de les seves bones relacions amb la patronal. Cap a 1919, el seu nombre d’afiliats arribà a prop del milenar. El 1912, organitzà la vaga anomenada de les bestretes, per reivindicar a la patronal el pagament del material emprat en la confecció de les sabates. Des d’aquest any, i sota la influència de Llorenç Bisbal, intentà fer front comú amb la patronal per fer pressió sobre el govern en defensa de la indústria sabatera. Entre 1915 i 1918, impulsà la creació de la Federació Balear de Sabaters. El novembre de 1933, coincident amb les eleccions generals, mantingué una altra vaga que, entre el 17 i el 27, esdevingué general. Vinculat a la Unión General de Treballadors –UGT-, hagué d’afrontar la competència del cenetista Sindicat Obrer del Calçat des de 1914. En foren dirigents destacats Jaume Bauzà, Llorenç Bisbal, Antoni Negre, Jaume Orell, Cristòfol Pons i Francesc Roca Hernández. Fou dissolt amb l’aixecament militar de juliol de 1936.
Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 7. Palma: Promomallorca, p. 72 ISBN 84-8661702-2.
