Publicació setmanal editada a Palma entre el 1919 o el 1936. D’ideologia llibertària i anaco-sindicalista, va tenir diverses etapes. Durant la primera (1919-24), fou l’òrgan expressió de l’Ateneu Sindicalista i, a partir d’agost del 1920, també de la Confederació Regional del Treball de les Balears -CRTB-, adscrita a la Confederació Nacional del Treball -CNT-. En foren directors els mestre Antoni J. Torres i el sabater Cosme Salvà. Se’n va interrompre la publicació a causa de la dictadura de Primo de Rivera. A la segona època (1931-32), continuà com a òrgan de les dues entitats esmentades fins que, el 1932, passà a dependre únicament de la CRTB, que reforçà el seu caràcter sindicalista. Criticà la República, la patronal i l’Església, amb articles signats per Ciudadano Juan i Ateu Martí, i analitzà la situació particular de les Balears. Fou dirigida per Domingo Germinal i Josep Torres, i en foren redactors Eduard Ortega, Guillem Quintana i Miquel Rigo. A la tercera època (1934-36), continuà en la linia anterior fins que es produí el cop d’estat de juliol del 1936.
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 4 pàg. 225
CULTURA OBRERA – Primera Època (1919-1923) Publicació setmanal editada a Palma. D’ideologia llibertària i anarcosindicalista, va tenir diverses etapes. Durant la primera, entre 1919 i 1923, fou l’òrgan d’expressió de l’Ateneu Sindicalista. Després del Primer Congrés de Societats Obreres de Palma, també es convertí en l’òrgan dels Sindicats de Picapedrers i de Transports Marítims i Terrestres. Durant aquesta etapa el setmanari rebé vàries denúncies. A partir d’agost de 1920, també fou l’òrgan de la Confederació Regional del Treball de les Balears (CRTB), adscrita a la Confederació Nacional del Treball (CNT). En foren directors el mestre Antoni J. Torres i el sabater Cosme Salvà La redacció estaba composta per 3 o 4 persones. La publicació al voltant de l’any 1922 posseïa una tirada propera als 4.000 exemplars. A partir de juliol de 1922 el periòdic vacrear una línea editorial, la Biblioteca Cultura Obrera, de la qual en sortiren publicats cinc fulletons. A finals de novembre o principis de desembre de 1922 passà a ser el seu domicili una casa al carrer Socors núm. 85. A partir de mitjans desembre, la venta del Cultura Obrera a Barcelona estaba a càrrec del Grupo pro Cultura Ser, amb seu al carrer Municipio núm. 13. Clot, Barcelona, baix la responsabilitat de Benigno Elbaile. Es va interrompre la publicació a causa de la dictadura de Primo de Rivera. || Font: CO || Bibliografia GEM (1991)
CULTURA OBRERA – Segona Època (1931/1932) El periòdic reanudà la seva publicació en una segna època entre 1931 i 1932. També s’editava a Palma i continuà com a òrgan de la CRTB) i de la CNT fins que, el 1932, passà a dependre únicament de la CRTB, que reforçà el seu caràcter sindicalista. El periòdic fou dirigit per Domingo Germinal i Josep Torres, i en foren redactors Eduard Ortega, Guillem Quintanal i Miquel Rigo, entre altres. || Font: CO.
CULTURA OBRERA – Tercera Època (1934/1936) El 1934 el periòdic tornà a la llum en una tercera època que acabaria amb el cop d’estat de 1936. Era també editat a Palma i continuà en la línea anterior, essent l’òrgan de la Confederació Regional del Treball de Balears i portaveu de la CNT. Aquesta 3a. època el Cultura Obrera apareixia els dijous i tenia la seva seu, el 1934, al carrrer Juan Bauzà, nº 58. Però l’any 1935 tenien la seu al carrer Tierra Santa núm. 11, 2n.,1r. Al 1934 la subscripció d’un trimestre valia 2 pessetes i a Palma un mes vaia 50 cèntims. La imprenta era la de Fernando Soler del carrer Montenegro, 8 de Palma. Un dels encarregats de la redacció era Julià Floristan i els girs s’havien de fer a Guillem Quintana. Aquest periòdic va tenir alguns problemes. Ja el núm. 37 del Cultura Obrera, publicat a l’estiu de 1935, fou denunciat, la redacció fou asaltada per dos policies secrets i el director, González, fou processat. Sembla que aquesta època fou de gran activitat i ja el juny de 1936 feren un comunicat anunciant els nombrosos articles que rebien a la redacció advertint que només publicarien els articles de combat i no publicarien articles literaris que els enviaven perquè no era del parer del setmanari. || Font: CO.
Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS LLIBERTÀRIS DE LES ILLES BALEARS. VOLUM I: MALLORCA || 1869-1952. Pàg. 53
La reforma de CULTURA OBRERA – A nuestros camaradas, CULTURA OBRERA nº 141, 29 de abril de 1922
