D’origen cubà, Alberto Bayo Giroud, neix el 1899. un any després de la Guerra Hispano-Americana i de la pèrdua de les darreres colònies. Atret des de jove per la vida militar i procedent per tant com molts d’altres de l’exèrcit, descobreix les grans possibilitats de l’arma aeria. Aleshores funciona l’Acadèmia d’aviació d’Albacete i el camps de pràctiques de Cuatro Vientos y los Alcázares. Les esquadretes dels Henri-Potez a Melilla seran l’oportunitat per a tots aquells pilots un decisiu paper a la guerra que esdevé al Marroc. Després seran els Breguet XIX, aparells de grans possibilitats d’observació i metrallament.
Cal dir que Bayo es manifestà com un magnífic pilot, guanyant populariat i ascendint per mèrits, de manera que al començament de la Guerra Civil ostenta el grau de tinent coronel d’Aviació. Amb tal uniforme, estrelles i distintius, el podem veure a les fotografies de les operacions republicanes que dirigí contra Mallorca i Eivissa des de la segona setmana d’Agost del 36 als primers dies de setembre del mateix any. Amb trenta set anys i una llarga experiència, Bayo, al que les forces populars anomenen capità per esser el cap d’una expedició que comprèn a més d’una gran massa de milicians, efectius de Terra, Mar i Aire, és aleshores un home robust, bru, de cara ampla i rodona, celles gruixades, ulls negres i penetrants, nas aguileny, llavis fins i allargats, mentó prominent …
