Manacor
Vint-i-tres anys. Fadrí. Era industrial i les causes de la seva mort les trobarem si cercam la seva procedència familiar: era el fill del batle Amer, aleshores perseguit amb ràbia per tots els indrets de Mallorca. Jaume Amer era un home alegre, divertit. Li agradava ballar. Quan deman per ell, la gent diu això: Li agradava ballar. Tot i que no era un home polític, va sentir la mossegada de la por. El pare amagat, els continus escorcolls a casa seva, el decidiren també a amagar-se. El refugi era a la pròpia casa, dins una petita estança tapada amb un armari. Un dia es presentaren a casa uns falangistes. El cercaven a ell. Sembla que havien criat la seva quinta a files i no s’havia presentat. Les pressions que rebia l’ex-batlessa dels amics de la familia eren contínues. “Que es presenti a l’Exèrcit en Jaume… Si l’agafen els falangistes…” Finalment la seva mare va tombar el coll. Un amic dretà, amb influència, li recomanà que En Jaume es presentàs i que caminàs cap alt pels carrers més transitats, perquè no li passaria res. Quan va sortir, a cent metres de ca seva, carrer de l’Amistat, un requeté i un falangista li sortiren al pas. Li digueren: “Jaume, vols venir amb nosaltres?” i se l’emportaren a la pressó. La seva germana petita, Dora, va portar-li el menjar al llarg de vuit dies. El veia assegut, una mica sorpès per tot el que passava. Als vuit dies comuicaren a la familia que l’havien traslladat a la ciutat. Passava que l’havien assassinat. Conten que una metgessa famosa per aquelles contrades, li tallà un bocí de nas per tal de fer-li dir on s’amagava el seu pare. Sigui cert o no aquest suplici, el mataren el vint-i-quatre d’agost del trenta-sis a Son Coletes, juntament amb el veterinari Joan Nadal.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 26
