Casat i d’ofici carrabiner. Quan esclatà la rebel·lió militar, estava destinat a la caserna de carrabiners de Sa Pobla. El comandant Castelari ordenà a la guarnició que entregassin les armes i un grup de carrabiners, entre els quals hi havia Varcárcel, varen negar-se i s’escaparen amb un parell de poblers, després d’haver mantingut una breu lluita en el transcurs de la qual l’esmentat comandant resultà ferit. Visqueren, carrabiners i paisans, amagats pel Cap Pinar fins que els detingueren: i varen comparèixer a judici a l’Escola d’Arts i Oficis de la Ciutat de Mallorca, el vint-i-quatre de febrer del trenta-set. Crisant Valcárcel fou condemnat a mort i l’executaren en el Fort d’Illetes, a les sis i mitja del matí, de l’onze de març del trenta-set.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 175.
Maó 1902 – Illetes 1937, Carrabiner de professió, vivia a sa Pobla. Formà part del grup que presentà resistència a la rebel·lió militar en aquella comarca. Es van retirar al cap des Pinar, on carrabiners i paisans foren fets presoners. Juntament amb altres carrabiners fou tancat al fort d’Illetes. Jutjat en consell de guerra, va ser condemnat a mort i executat l’11 de març de 1937.
Memòria de la Democràcia (1936 – 1962)
