Unió General de Treballadors ▸ Arrels Democràtiques

Central sindical d’àmbit estatal i d’ideologia socialista, fundada a Barcelona el 1888. A Mallorca, la Federació de Societats Obreres de Palma hi estigué molt vinculada des de la seva fundació. El 1925, a iniciativa dels socialistes i, en especial, de Llorenç Bisbal, es fundà la UGT de les Balears –UGTB-. Al congrés constituent, hi assistiren 54 delegats de vint societats, en representació de 2.137 afiliats d’Alaró, Binissalem, Calvià, Esporles, Llucmajor i Palma. Rafael Rigo fou elegit president i Llorenç Bisbal, secretari general. La seva creació suposà un impuls decisiu per al moviment obrer mallorquí. Entre 1925 i 1926, tingué una enorme empenta, afavorida per l’èxit aconseguit en el conflicte tèxtil de 1925-26 i la política de participació en els comitès paritaris. L’octubre de 1926, celebrà el segon congrés, Miquel Porcel fou elegit president i Jaume Bauzà, secretari. Entre 1927 i 1929, es veié afectada per la crisis general del moviment socialista i pel desànim general del moviment obrer. En el període 1929-30, es revitalitzà gràcies a la nova política de defensa dels comitès paritaris, malgrat l’oposició radical comunista i anarcosindicalista. En el cinquè congrés (octubre de 1929), hi estigueren representades 23 seccions, que agrupaven 2.263 afiliats . Al començament de 1930, aconseguí integrar, per primera vegada, diverses associacions obreres menorquines. El novembre de 1930, celebrà el seu sisè congrés. Aleshores, tenía trenta-tres societats i 3.406 afiliats. Durant la II República (1931-36), conegué un important creixement i aconseguí fins i tot una certa extensió organitzativa en el món rural. En el transcurs del Primer Bienni (1931-33), mantengué la seva unitat malgrat la conflictivitat existent. A partir de 1933, però, es veié molt influïda pels caballeristes, encapçalats per Antoni Ribas Galiana, especialment forts dins el sindicat metal·lúrgic. Aquets aconseguiren el control de l’organització en el novè congrés, celebrat el desembre de 1933. Aleshores, le UGTB tenia 4.949 afiliats. Els caballeristes impulsaren una política d’unitat sindical amb anarcosindicalistes i comunistes. El maig de 1935, celebrà el vintè congrés. Aleshores agrupava trenta.dues societats amb 3.822 afiliats. El 1936, es reintegrà dins la UGT, la Confederació General del Treball Unitària –CGTU-. Després de l’alçament militar de juliol de 1936, patí una represió molt dura- Alguns del seus principals dirigents, com Josep Bernat i Antoni Ribas, foren assassinats i molts d’altres empresonats. En el decenni dels quaranta, comptà amb un petit grup clandestí, encapçalat per Rafael Rigo. Féu part del Comitè Provincial de l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques. […]