Li deien En Pixedis. Tenia quaranta-sis anys i pertanyia al Partit Socialista. El seu ofici era ben propi de la gent del seu poble: treia marès i, a temporades, treballava al camp. Empresonat Can Mir, el posaren oficialment en llibertat el Divendres Sant de l’any trenta-set. El seu suposat desig de retornar al poble va acomplir-se, perquè passà per davant Algaida, camí de Porreres. A l’hora de la migdiada, Divendres Sant i una cresta de sol osbre el camp solitari, els estadants d’una possessió propera a La Creu, sentiren com s’aturava un cotxe, l’espetec d’una portalera i l’udolar dels trets. Pararen l’orella. Silenci. Un altre tret. Ara li han donat el tret de gràcia.
Autor: Rosalia Dalmau
