Era baró, l’esmentat cavaller i secretari general de L’ Intransigente. Morí a Porto Cristo el desset d’agost del trenta-sis. Segons Bernanos no li va servir de res el fet de ser periodista, per justficicar la seva presència entre les tropes de Bayo. Guy de Traversay portava en una butxaca una carta amb el segell de la Generalitat, pregant al Capità Bayo que li facilités la seva tasca informativa. Potser aquesta recomanació -segons divagacions del propi Bernanos- contribuís a augmentar la ràbia del qui serien els seus assassins. Perquè no trigà gaire a morir, Guy de Traversay. El seu cos, esquitxat de quitrà, va formar part d’una fogatera de carn humana i roja. Anys més tard, quan he intentat saber el parador d’aquest periodista, he tingut oportunitat de constatar la hipocresia que envolta tot assassinat polític. Guy de Traversay morí d’accident i s’ignora l’indret on va rebre sepultura el seu cos.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 174.
