Picapedrers. Durant el 1919 era el president del Centre de Picapedrers de Palma. Particià, juntament amb Miquel Rigo, en l’organització d’una assemblea general de picapedrers de Palma per crear un sindicat provincial de picapedrers adherit a la CNT i amb el Cultura Obrera com a òrgan d’expressió el 16 novembre 1919. Poc després fou elegit vocal del comitè central d’aquest Sindicat Únic de Picapedrers i inicià la tasca sindical d’aquest sindicat amb la signatura d’un comunicat dedicat als arquitectes, mestres d’obra i aparelladors de Palma, en el que es demanava un augment d’un 40% del jornal dels picapedrers. Salvà també fou un dels artífexs de l’expulsió de la Casa del Poble de Palma del sindicat i d’alguns militants anarquistes el febrer de 1920. Finalment organitzaren, entre març i abril del mateix any, el Sindicat Únic Regional del Ram de la Construcció- L’expulsió de Salvà, juntament amb altres anarquistes importants, de la Casa del Poble, també motivà la creació de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT. Per altre banda també apareix en una subscripció a favor de l’Escola Racionalista del Sindicat de la Construcció el 1922. I també publicá diversos articles al setmanari anarquista Cultura Obrera. Durant la Segona República participà, junt amb Miquel Rigo i Jordi Aloy, en el grup anarquista Los Intransigentes. || Font: CO. || Bibliografia: GABRIEL, P. (1973).
Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS LLIBERTÀRIS DE LES ILLES BALEARS. VOLUM I: MALLORCA || 1869-1952, pàgs. 143-144
