Picapedrer nascut a Palma entorn de l’any 1902. Fou un dels màxims exponents del moviment anarquista illenc. El 1919 era el secretari del Centre de Picapedrers de Palma, fou un dels màxims impulsors dels sindicalisme anarquista. En aquest sentit trobem que durant el setembre de 1919 ja feu crides a favor d’un sindicalisme únic del ram a nivell provincial. Aquestes crides pareix que tingueren èxit i a setmana següent es crearen seccions a Santa Maria, Llucmajor i Sa Pobla. Tot seguit, el 16 novembre 1919. organitzà a Palma una assemblea general de picapedrers per crear un sindicat provincial adherit a la CNT i amb el Cultura Obrera com a òrgan d’expressió. En aquesta reunió fou elegit secretari general del comitè central.
Amb aquest impuls, el mateix Rigo, Jordi Aloy i Cosme Salvà intentaren continuar amb el sindicat provincial fora de la Casa del Poble el feber de 1920, sent expulsat de la Casa i organitzant finalment, entre març i abril del mateix any, el Sindicat Únic Regional del Ram de la Construcció. L’expulsió dels tres membres de la Casa del Poble motivà la creació de la Federació Regional del Treball a Mallorca, adherida a la CNT. L’octubre de 1920 també el trobam militant i essent la persona de contacte del grup anarquista Sembrando Flores. Dos anys després, l’octubre de 1922, en el I Congrés de la Federació Regional del Treball de Mallorca, fou triat com a secretari general d’aquesta federació. En aquest Congrés també tingué un paper important sent el president de la tercera jornada i coautor de varies ponències i dictàmens.
El gener de 1924 apareix com a secretari general del Sindicat Únic del Ram de la Construcció. I ja durant la Segona República fou membre del grup Los Intransigentes i de la Joventut Llibertària de Palma, de la que n’era el secretari el 1932. Va ser delegat del Sindicat del Vidre i de la Construcció de Palma al Congrés de la CNT de 1931 i representant de les Illes Balears al Ple de Regionals de l’agost de 1932. Pel que fa a la premsa, va escriure articles i poemes al Cultura Obrera des de 1919, del que en fou administrador de 1920 fins el maig de 1921. De 1934 a 1936 va ser redactor i administrador del Cultura Obrera. El novembre de 1934 apareix com a encarregat de la correspondència. Així com també va escriure articles a Solidaridad Obrera el 1930.
Com a orador el trobam participant en una conferència per part de la Ferderació Regional del Treball de Felanitx el 20 de febrer de 1921. Així com també el trobem en nombroses suscripcions com a la subscripció a favor del Francesc Sabater Gamundi de l’abril de 1920; a la campanya pro procés Dato organitzada pel Sindicat Únic del Ram de la Construcció de Palma el desembre de 1923; a la suscripció a favor del Cultura Obrera el novembre de 1934; entre altres. Amb el cop d’estat de 1936 fou empresonat al Castell de Bellver. Sembla que el mataren a trets a l’arbreda que l’envolta l’any 1936. || Font: CO; ARM, Govern Civil, 1611/1223 || Bibliografia: GABRIEL, Pere (1973); ÍÑIGUEZ, M (2008); CAPELLÀ, L. (1989).
Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS LLIBERTÀRIS DE LES ILLES BALEARS. VOLUM I: MALLORCA || 1869-1952, pàgs. 26-27
Tenia uns trenta-un anys. Treballava de picapedrer i pertanyia a la CNT. Empresonat en el Castell de Bellver, el mataren a trets a l’arbreda que l’enrevolta.
Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàgs. 147
A los albañiles de Mallorca, Miguel Rigo, CULTURA OBRERA nº 4, 6 de septiembre de 1919
Para el comediante Ferratjans, Miguel Rigo, CULTURA OBRERA nº 94, 28 de mayo de 1921
El Frente Único, Miguel Rigo, CULTURA OBRERA nº 166, 21 de octubre de 1921
