Ressenya de “Progresistas, demócratas y valencianistas. Editores y libreros en el País Valencià: 1962-1989”

Progresistas, demócratas y valencianistas. Editores y libreros en el País Valencià: 1962-1989. Un dels motors de la transformació cultural viscuda tant al País Valencià com a Espanya en general durant les dècades dels seixanta, setanta i vuitanta fou l’innegable i imprescindible paper que jugaren les editorials i les llibreries per difondre la cultura, els coneixements i els valors que durant anys havia amagat i perseguit el règim franquista. Els editors i els llibrers no només serviren com a difusors i dinamitzadors de les històries i del saber humà, sinó també com a vertaders pilars d’una nova societat modernitzada, conscienciada de sí mateixa i activa dins el pensament democràtic. José María Gago ja havia estudiat amb anterioritat el cas de Mallorca (Editores y libreros en Mallorca 1962-1989. Entre el compromiso identitario y la sociabilidad cultural, publicat per Lleonard Muntaner, Editor, l’any 2021), i en aquesta ocasió ens brinda un nou estudi dedicat al cas valencià, en el qual ens deixa clar que el canvi social experimentat al País Valencià fou possible gràcies a l’impuls d’un activisme cultural i identitari vinculat profundament a la indústria del llibre.

Estam davant una proposta que es marca l’objectiu d’exposar al gran públic aquests dos grans motors de la cultura valenciana: les editorials i les llibreries. I ho pretén fer analitzant el seu model empresarial però també la mentalitat dels personatges clau que protagonitzaren l’edició i venda de llibres al País Valencià durant les dècades del tardofranquisme, la Transició i els primers anys de l’autonomia. I vull recalcar el paper dels personatges clau, perquè aquest és un camp en el qual vertaderament trobam persones molt concretes sense les quals el desenvolupament de la producció cultural hagués resultat diferent sinó de pitjor qualitat. En el llibre no tan sols se’ls entrevista o analitza. També se’ls mostra, se’ls dóna una visibilitat que en alguns casos no han tingut.

L’objectiu de la modernització social a través de la cultura no és baladí. La literatura, de la mateixa forma que la resta d’expressions culturals, té la capacitat per modelar consciències i mentalitats, i formar noves persones que, creixent amb els marcs mentals que proporciona una literatura moderna i adaptada als nous temps, acaben per possibilitar les transformacions socials. Unes transformacions que tant Espanya com el País Valencià requerien amb urgència en tots els sentits a mitjans del segle passat, i que, de nou, possibilitaren els editors i els llibreters.

Els llibres, a més, són instruments d’activisme polític, com bé ens fa entendre aquesta obra. És important recordar i tenir ben clar que la literatura no és un fenomen folklòric innocent, quotidià i de segon ordre. És un element més, i molt important, de debat polític i de generació d’ideologies. Per això, com podrem veure, les editorials i les llibreries són indivisibles del moment històric que el professor Gago estudia. Un moment històric que aboca política i ideologia.

Des de l’òptica mallorquina, aquest treball ens condueix a una altra reflexió gens menyspreable: la producció cultural en llengua pròpia i entorn del propi territori no és en absolut patrimoni ni de Catalunya ni de les grans empreses editorials de Barcelona. L’aportació cultural de les editorials i les llibreries autòctones del País Valencià és, de la mateixa forma que en el cas de Mallorca, un element històric molt a tenir en compte per estudiar sensibilitats i identitats pròpies, i per comprendre els mecanismes de la societat civil valenciana.

Tot plegat ho sintetitzava de la següent manera l’assagista valencià Gustau Muñoz: “la vida dels llibres és també el batec de la cultura, el batec del país, la materialització en uns objectes singulars i útils dels esforços, els treballs i les dèries d’un conjunt d’homes i dones que es fan càrrec de l’herència cultural d’un poble, que la connecten al món, que la refan i l’enriqueixen, que hi aporten saba nova (…) La cultura és una necessitat de primer ordre”.

En aquest llibre, José María Gago treballa fonts escrites de diversos tipus, tant d’origen bibliogràfic com informació hemerogràfica, que esdevenen un perfecte complement del seu extens treball amb fonts orals, una de les grans característiques de l’obra historiogràfica de l’autor. Pel seu rigorós anàlisi, pels coneixements previs de l’autor en la matèria, i per l’aportació especialitzada que fa a la historiografia d’aquesta qüestió, resulta una obra indispensable per llegir i per referenciar.