Tenia cinquanta-nou anys. Era el batle i membre d’Esquerra Republicana. El seu ofici era el de mariner, però no l’exercia perquè vivia de rendes. El judici en el qual el condemnaren a mort, fou sense cap mena de dubte un dels més espectaculars de tots el que es celebraren, car foren encausades cent-quaranta.set persones entre militars i paisans. De fet es jutjava tot un poble per haver-se mantingut fidel a la República i el càstig havia de ser força sever. Així el fiscal sol·licità desset penes de mort i n’executaren vuit. Entre els indultats figuraven els dos fills del batlle, Pere i Antoni, que l’acompanyaren fins als darrers moments de la seva vida. Ell, Pere Cànaves i Sala, havia de morir precisament perquè era el batle. La sentència s’executà el vint-i-set de gener del trenta-vuit a les set del matí, a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca.
Condemnat a mort al 1938, als 54 anys). Batle de Pollença per Esquerra Republicana des del febrer de 1936, al davant d’una gestora, en un poble on la presència territorial i política del verguisme era forta. El 18 de juliol no va ésser com arreu, donat el conat de resistència als colpistes de part del poble, amb suport dels carrabiners i membres de la base d’hidros del Port. Hi hagué desplegament de gent, crits de “Viva la república”; hi hagué un tiroteig i es sabotejà un pont i un grup es refugià a l’Ajuntament, on s’amollà un barrobí. El batle fou sotmès a una causa judicial en la qual es varen jutjar 147 persones de Pollença, entre militars i paisans. Els fiscal demanà 17 penes de mort i foren executades 5 persones (Pep Seguí dirigent socialista i d’UGT i el sergent Rafael Arrabal). Cànaves fou afusellat en el cementiri de Palma el 27 de gener de 1938.
