El Partit Republicà d’Esquerra (també conegut com a Partit Català d’Esquerra) fou un partit polític català format el juny del 1935 pels grups catalans de la Izquierda Republicana, creada per l’abril del 1934 de la fusió d’Acción Republicana de Manuel Azaña, els radicals socialistes de Marcel·lí Domingo i Sanjuán i l’ORGA de Santiago Casares Quiroga. El seu comitè executiu era format per Faustí Ballvè Pellicer i Eduard Albors (del Partit Català d’Acció Republicana) i per Brauli Solsona, Ramon Noguer i Comet i Ramon Nogués i Biset (dels radicals socialistes). Presentà tres candidats (Domingo, Nogués i Bizet, i Ballvé) en el Front d’Esquerres a les eleccions de febrer del 1936 que resultaren elegits diputats. A l’exili, formaren part del Consell Nacional de la Democràcia Catalana amb altres partits catalans.
És un partit de caire laic i republicà que encara es manté existent com a membré d’Izquierda Republicana. Els seus dirigents van marxar a l’exili i no fou novament legalitzat fins el 1977. El 1986 formarà part de la coalició Izquierda Unida fins el 2002, quan decidí participar a les eleccions en solitari. A les eleccions municipals del 2007 va obtenir un miler de vots.
