Li deien En Talaiet. Tenia trenta-tres anys i va pertànyer a les Joventuts Socialistes Unificades. Treia marès, un ofici dur, tot i que havia patit una malaltia greu. Una malaltia estranya. En Miquel Talaiet va viure cinc anys sota una figuera, apartat de tothom, perquè patia possiblement una malaltia contagiosa. A Algaida, encara, perviu el record de l’home lluitant contra la seva soletat a fora vila. Ningú no esperava que guarís, petita taca sobre el paper del paisatge. Però estranyament va recobrar la salut i retornà al poble. Retornà gairebé perquè l’assassinassin, ell que s’havia aferrat a la vida amb voluntat d’acer. El setze d’agost del trenta-sis el detingueren i se l’emportaren a afusellar a Son Coletes, juntament amb vuit algaidins més.
Autor: Antoni Vanrell
