Tenia trenta-dos anys i era fadrí. El seu germà Bartomeu intentà savar-li la vida, pagant amb la seva el preu del silenci. De tota manera fou un sacrifici balder, car Miquel fou detingut i torturat. Havia estat frare jesuïta i les desercions religioses no es perdonaven. A més, després de l’exclaustrament, en lloc de mantenir una actitud civil passiva la seva evolució intel·lectual el dugué a dirigir el setmanari republicà “Nosotros“. No cal dir que la ràbia que despertà entre els sectors més reaccionaris de la societat manacorina va ser intensa. Així conten que una metgessa el sanà i, amb el bisturí, li omplí de petites creuetes tot el cos. Això succeïa el quatre de setembre del trenta-sis
Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 60-61
