La proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, constitueix una de les principals fites dins la història de la lluita dels pobles de l’Estat espanyol per la consecució de les llibertats democràtiques i la justícia social. El cop d’Estat del juliol de 1936 i el triomf del bàndol franquista ala sagnant guerra civil que el va seguir, significaren l’estroncament d’aquesta experiència democràtica i reformista, i la instauració d’una cruel dictadura que es perllongà al llarg de quaranta anys.
No hi ha dubte que el règim del 14 d’abril presentà llums i ombres. El complicadíssim context polític i econòmic internacional del decenni dels trenta, l’extraordinària gravetat dels problemes interns, i la manca d’una cultura democràtica ben arrelada dificultaren la consolidació del projecte republicà. Som de l’opinió que les innegables mancances que presenten múltiples aspectes del sistema polític establert entre 1931 i 1936, així com l’actuació dels diversos actors polítics i socials de l’època han ser jutjats amb tot el sentit crític que exigeix la ciència històrica. Però, alhora, pensam que és imprescindible proclamar públicament i transmetre a les generacions futures l’excepcionalitat històrica que l’experiència republicana presenta dins el nostre passat recent.
Les realitzacions de l’etapa republicana són notables en molts de terrenys. En són exemples paradigmàtics la concessió del vot a la dona; la intensa promoció de l’ensenyament públic i laic; el reconeixement del dret al divorci i a l’avortament; la separació entre les esglésies i l’Estat; les reformes en matèria social i agrària; i la concessió de l’estatut d’autonomia a Catalunya. Però més enllà de l’abast de les diverses reformes concretes empeses, no hi ha dubte que, durant els anys republicans, es conegué un espectacular increment de la participació política dels ciutadans. Tres quarts de segle més tard, no deixa de ser admirable que, en un context internacional marcat per l’avanç dels règims totalitaris, a l’Estat espanyol es fessin esforços tan notables per construir una de les democràcies socials més avançades de l’Europa d’aleshores.
Però la derrota republicana de 1939, no suposà l’enfonsament definitiu de la causa democràtica. En una societat dominada per la repressió i per la por, al llarg dels quaranta anys del franquisme les forces polítiques hereves de la tradició republicana prosseguiren, des de la més dura clandestinitat, una desigual lluita per la recuperació dels ideals democràtics. La generositat amb què tants d’homes i dones sacrificaren les seves vides en la defensa d’aquests valors, constituí sens dubte una trascendental aportació a la recuperació de les llibertats democràtiques després de la mort del dictador. Aquesta contribució no fou degudament reconeguda en els anys de l’anomenada Transició Democràtica, sovint presentada com a graciosa concessió de determinades èlits polítiques al conjunt dels ciutadans. D’aquesta manera, es pretengué perllongar l’amnèsia col.lectiva i s’evità revisar a fons la història escrita pels vencedors de la conflagració civil de 1936-39.
Afortunadament la societat civil i les institucions des de fa anys han anat commemorant aquest fet històric i actualment podem dir que hem avançat molt.
Les Fundacions Darder Mascaró es sumen a la commemoració del 92è aniversari de la Proclamació de la II República espanyola.
14 d’abril de 2022
