Acció Catalana fou un moviment polític catalanista, creat arran de la Conferència Nacional Catalana, una assemblea política celebrada a Barcelona els dies 4 i 5 de juny de 1922 i que havia estat convocada per elements dissidents de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i joves intel·lectuals independents. Va obtenir cinc diputats a la Mancomunitat.
Disconforme amb l’actuació la Lliga, qualificada de poc nacionalista pel nou partit, el primer comitè central fou format per: Jaume Bofill i Mates, president, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili, Carles Jordà i Fages, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera i Astor. El diari La Publicidad, adquirit pel nou partit i catalanitzat totalment, ara sota el nom de La Publicitat, es convertí en defensor del seu ideari. A les primeres eleccions en què participà aconseguí uns resultats excel·lents. A l’estiu del 1923 pactà amb els nacionalistes bascs i gallecs la Triple Aliança.
Caiguda la Dictadura, participà en el pacte de Sant Sebastià (1930), i Lluís Nicolau d’Olwer fou nomenat membre del govern provisional de la República Espanyola presidit en la clandestinitat per Niceto Alcalá-Zamora. Pel març de 1931, en fusionar-se amb Acció Republicana de Catalunya, es convertí en Acció Catalana Republicana.