Tenia quaranta anys i era casat. Havia nascut a Madrid i feia dotze anys que exercia d’inspector de Primera Ensenyança a les Balears i Pitiüses. Home actiu i aureolat d’un prestigi d’intel·lectuals progressista, va col·laborar activament en l’organització del Secretariat d’Ensenyança d’Esquerra Republicana Balear, que era el partit al qual estava afiliat. La dreta organitzà a la ruralia una enorme campanya de desprestigi contra ell, car havia prohibit impartir ensenyança a molts de col·legis dirigits per monges que no havien realitzat estudis de magisteri. Coneixedor del odis que suiscitava el seu nom, sembla que el denou de juliol del trenta sis, va refuguar-se a Lluc, juntament amb un mestre del col·legi de Sant Francesc d’Inca, anomenat Jaume Canals. Detingut al cap d’unes setmanes va ser torturat bàrbarament, abans d’afusellar-lo en el quilòmetre dotze de la carretera de Sòller, la nit del vint-i-sis al vint-i-set d’agost del trenta-sis. Una vegada descobert el cadàver, va propagar-se el rumor que Fernando Leal s’havia suïcitat.
Autor: Antoni Vanrell
